La qüestió és el que som, no com ens diguem

He llegit darrerament a Twitter que les propostes per als possibles nous noms per al Bloc Nacionalista Valencià serien com una mena de tracklist del nou CD d’Obrint Pas. I això m’ha fet pensar i reflexionar sobre aquest procés precongressual que els nacionalistes d’esquerres del País Valencià anem a viure. Molt més enllà de les bromes de 140 caracters, repassem els noms que se’ns proposen:

  • Més és el fruït del Partit Socialista de Mallorca, Entesa per Mallorca i IniciativaVerds. Pam dalt, pam baix i mar pel mig, l’equivalent a Compromís al País Valencià.
  • Lliures és un partit liberal català no independentista sorgit de Convergència Democràtica de Catalunya.
  • Si no t’agrada anar-te’n a la dreta, pots triar Avancem, l’escissió del PSC sorgida arran del procés.
  • En tot cas, si simpatitzes amb el procés, sempre pots inclinar-te per Ara, la coalició entre ERPV, Els Verds i Esquerra Nacionalista Valenciana per a les espanyoles del 2015.
  • I per a tancar el cercle sense eixir-se’n de Compromís, Valentia: el lema amb el qual vam concórrer a les eleccions de 2015.


Així doncs, a excepció del darrer, tots els noms estan lligats a altres partits del nostre o d’altres països (i curiosament amb menys vots que els nostres quan s’han arribat a presentar davant l’electorat). Posats a posar-li imaginació, perquè no “Fem el País Valencià gran una altra volta”?

Política o moda?
L’actual moda populista seduïx amb noms d’una sola paraula. Podem, Ciutadans o Vox en són d’exemples. Els dos primers s’han desinflat amb la mateixa velocitat que es van inflar. Al tercer, és qüestió de temps i de combatre’ls amb arguments que vagen més enllà del suposat analfabetisme dels seus votants o de despatxar-los amb un lacònic “l’extrema dreta” que no ha fet més que alimentar el seu creixement, per exemple, a França.

En aquest punt, caldria recordar que els dos partits més antics de l’Estat Espanyol, PSOE i PNV, mantenen les denominacions amb les que van nàixer en el segle XIX i el suport electoral majoritari en els seus territoris. Pràcticament el mateix es pot dir d’Esquerra Republicana de Catalunya.

El nom és el problema?
El nom, doncs, no és el problema. De fet, ho seria si el canviem. En un context on el Bloc i la seua militància som més coneguts per formar part de Compromís que per pertànyer al seu col·lectiu majoritari -amb el que això implica, la defensa dels interessos de les valencianes i els valencians per damunt de qualsevol altra consideració-, perdre el nom ens condemnaria a la irrellevància ideològica. No hi ha espai ni possibilitat de donar a conèixer una nova marca dins de Compromís i ens aboca a viure o morir amb ell. No és una hipoteca de per vida: és un desnonament polític.

Perquè NO hem de canviar el nom? Perquè no és tan sols una qüestió de càlcul electoral. Està també la motivació que ens va portar a entrar en política, a formar part d’un projecte col·lectiu que s’anomenava “Bloc Nacionalista Valencià”. Nacionalista. Sí, nacionalista.

Estava Esquerra Unida i el Partit Comunista; estava el Partido Socialista Obrero Español; estava Unió Valenciana i estava el Partit Popular. Però vam optar per una opció ideològica amb una oferta electoral sense representació parlamentària per una injusta barrera electoral. Per cert, en 6 anys de Botànic hem sigut incapaços de canviar-la. Una qüestió en la que ni avancem, ni hem sigut prou lliures per a exigir-la, ni hem aconseguit res més, ni hem tingut valentia.

Però a més a més, renunciar al nom és renunciar a una llarga trajectòria del Partit Nacionalista del País Valencià a la Unitat del Poble Valencià, passant pel Partit Valencià Nacionalista. Renunciar al nom és repetir el pa per a hui i fam per a demà del Partit Socialista del País Valencià, reduït a cognom folclòric del PSOE valencià, o de la Unió Democràtica del País Valencià. I si cal alguna cosa en este país, com han sabut fer bascos, catalans i gallecs amb els resultats del BNG, és consolidar el valencianisme polític.

Posats a triar, podríem refundar el projecte com a Partit Valencianista d’Esquerres, la sigla històrica republicana. Ho som: partit, valencianistes i d’esquerres. Perquè allò que hem esdevingut i volem seguir sent és nacionalistes valencians. I com la marca Bloc, ara mateix, no hi ha cap. No em fa vergonya militar al Bloc, presentar-me pel Bloc o ser del Bloc. En canvi, no m’imagine com a representant de Liures o Valentia (que la tinc); d’ Ara (què seria, el corresponsal del diari a Bellreguard?) o candidat d’Avancem (cap a on i per a què)-. I Més, molts més en vull que en siguem. Perquè la refundació pendent és esdevindre la Casa Gran del Valencianisme d’esquerres. Tants com compartisquen o puguen compartir un projecte únic en estos moments al País Valencià: nacionalista i d’esquerres que es diu COMPROMÍS.

El projecte no pot ser cap altre que enfortir Compromís, com l’eina nacionalista i d’esquerres per a canviar el país. La ciutadania ho té clar des de 2015. Siguem el que som i no juguem a ser el que no som. L’electorat, però sobretot la militància, d’ara, d’abans i els que encara no s’han adonat d’allò més convenient per al nostre país, ho agrairan.

Àlex Ruiz: ‘Els resultats electorals de Compromís a la Safor han sigut molt positius’

Safor Guia conversa amb l’Alcalde de Bellreguard sobre les recents eleccions municipals, unes votacions que han permés a Compromís, per primera vegada, guanyar els comicis locals.

Durant esta legislatura s’ha tornat a pactar amb el partit socialista per a conformar govern, però ara la situació de les dues formacions és diferent respecte la passada legislatura.
–Hi Ha hagut un canvi substancial respecte a les anteriors eleccions. A l’anterior legislatura ja havíem pujat un 24% respecte a 2011, però així i tot, encara ens quedàrem a quatre vots del tercer regidor. El partit més votat aleshores era el Partit Popular, que en tenia cinc, mentre el PSPV en tenia quatre i nosaltres en teníem dos. En aquell moment, el pacte era necessari si volíem exercir l’Alcaldia, de manera que arribàrem a un acord de progrés en el qual el PSPV va tindre l’Alcaldia aproximadament 28 mesos i nosaltres uns vint fins a l’esgotament del mandat corporatiu.

¿I què ha succeït ara?
–En esta ocasió, Compromís ha guanyat les eleccions. Som la força més votada i hem pujat un 49% dels vots respecte a les eleccions de 2015. Dupliquem el nombre de regidors i guanyem les eleccions a Bellreguard per primera vegada des que la UPV, el Bloc després o ara Compromís, ens presentem a les eleccions a Bellreguard.

Canvia la relació de poder.
–Nosaltres no necessitàvem cap pacte per a accedir a l’Alcaldia, de no ser per un acord entre el Partit Popular i Socialista que enteníem que no anava a produir-se. Ens platejàrem la possibilitat de governar amb quatre regidors en minoria, però ens temíem una legislatura de bloqueig, que no anava a suposar un benefici per a Bellreguard. Llavors, oferirem un pacte al PSPV perquè entrara en el govern. El partit socialista ha exigit temps d’Alcaldia i finalment han acceptat un any i mig, que és també el que va decidir l’assemblea de Compromís. Tanmateix, nosaltres enteníem que el triomf electoral s’havia de visibilitzar i per això hem encetat la legislatura.

¿A què considera que és degut el creixement que ha tingut Compromís a les darreres eleccions?
–Crec que la gent ha valorat molt positivament el nostre treball, el d’Alícia Boigues com a regidora i el meu al capdavant de l’Alcaldia principalment, durant els 20 mesos que hem exercit el govern. Han vist que un altre tarannà era possible. A més, teníem una candidatura amb una gent molt bonica. Entenem que tot plegat ha sigut el que ha fet possible este creixement.

¿Com ha quedat configurat actualment el govern de Bellreguard?
–Com a Alcalde, gestione també la Policia Local i el departament de Personal. Cal sumar l’àrea de Gestió Sostenible del municipi, dintre de la qual està la regidoria de l’Aigua, Urbanisme Sostenible, i Turisme i Platja. A més a més, m’he reservat la regidoria de Patrimoni i Memòria Democràtica, i la de Transparència i Govern Obert. Lorena Peiró ostenta la regidoria de Cultura Festiva i la d’Agermanament entre pobles, de nova creació, per aprofundir amb les nostres relacions amb la localitat italiana de Valsamoggia i avançar en altres agermanaments positius per al poble. Juanjo Giner s’encarrega de l’àrea de Cultura Democràtica, dintre de la qual es troba la regidoria de Participació Ciutadana i Qualitat Democràtica; Infància, Adolescència i Joventut, i Cultura. Per últim, Marta Avargues s’encarregarà de la regidoria d’Educació. Respecte als companys del PSPV, Joan Marco ostenta la regidoria d’Hisenda i Promoció Econòmica; Sandra Gadea la d’Igualtat i Polítiques Inclusives, i Benestar Social i Salut, mentre que Marcos Haro s’encarregarà de la regidoria d’Esports i Agricultura i Medi Ambient.

¿Quins projectes li agradaria desenvolupar durant estos quatre anys?
–En la línia de progrés i millora que hem dut fins ara, devem consolidar la gestió municipal de l’aigua potable. I de cara al futur, m’agradaria fer un gir a la política d’urbanisme: no per a realitzar noves construccions sinó per a mantenir allò que tenim en òptimes condicions.

En línia amb la denominació d’Urbanisme Sostenible de la regidoria.
–Li hem afegit eixe adjectiu com una declaració d’intencions. Pretenem un urbanisme sostenible que no pretenga construir perquè sí, sinó projectar infraestructures que necessita el poble i que el poble pot mantenir.

¿Com valora els resultats que ha obtingut Compromís a la comarca en les darreres eleccions?
–No poden ser més que positius. Hem obtingut 15 regidories més que en les darreres eleccions, un valor molt positiu per a la comarca que la diferencia de la resta del País Valencià. Respecte al país, el resultat pot ser més agredolç amb eixa pèrdua de dos diputats a les Corts Valencianes, però també hem de tindre en compte que l’avançament electoral ha beneficiat a qui el va convocar. Tot i això, ens hem sabut mantenir i no ens ha afectat massa la idea del vot de la por que es va escampar, entenc que intencionadament, per molts mitjans de comunicació i poders fàctics darrere l’estat.

¿I què significa consolidar el Pacte del Botànic amb la revàlida de quatre anys més?
–És una molt bona notícia continuar tenint un govern de progrés al País Valencià i que puguen abordar-se totes aquelles qüestions que no ha sigut possible treballar durant els passats quatre anys. Després de vint de govern del Partit Popular era impossible dur endavant certs projectes només en quatre, però espere que en esta legislatura, eixes promeses no complides que han decebut a la gent, es puguen dur endavant. 

Àlex Ruiz: ‘No entenc la política sense parlar amb la ciutadania’

Després de 4 anys on el Partit Popular va governar Bellreguard, en les eleccions municipals de 2015 es va produir la reconciliació entre el PSPV i l’ara anomenat Compromís, que acordaren compartir la legislatura repartint-se el temps de govern. Després que el socialista Joan Marco ocupara l’alcaldia durant 27 mesos, en setembre de 2017 prengué el relleu Àlex Ruiz. Amb la mirada posada en les pròximes eleccions, l’alcalde de Bellreguard conversa amb Safor Guia.

¿Com ha sigut l’experiència de ser, durant estos dos anys, alcalde de Bellreguard?
–Molt positiva. A la gent que ens agrada i ens apassiona la política, ser alcalde o alcaldessa del seu poble és un dels majors honors que es pot tindre. És per a mi un honor ser alcalde de Bellreguard, el poble dels meus avantpassats, i intentar millorar, en la mesura de les meues possibilitats, tant el municipi com el benestar de la gent que hi vivim.

¿Quina signatura ha aportat Compromís a l’Alcaldia?
–Pense que Compromís ha trencat moltes coses que semblaven establertes. Hem realitzat una manera de veure i fer política molt diferent del que s’estava fent. No només per la implementació de les polítiques municipals que hem desenvolupat durant esta legislatura, sinó per una manera diferent d’entendre la política. Jo no entenc la política sense parlar amb la ciutadania, penjant-se medalles o amb prepotència. Em considere una persona senzilla, accessible, que m’agrada parlar amb els veïns i treballar perquè el meu poble siga el millor poble. Sempre he entés que la política no és manar, és governar, i qui governa és el primer servidor públic. No es va a la política a servir-se sinó a servir, i el primer que ha d’abaixar el llom, prendre decisions i assumir responsabilitats és el que està al capdavant de tot.

Esta manera de veure la política s’ha exemplificat en la metodologia de govern, com als pressupostos participatius.
–No tan sols els pressupostos participatius, també amb la implementació de les polítiques participatives. Nosaltres creem la regidoria de Participació Ciutadana i, a partir d’ahí, ens posem com a full de ruta desenvolupar un reglament que institucionalitzara tots aquells àmbits dels quals volíem que la ciutadania prenguera partit. Eixe reglament de participació ciutadana és el que hem estat desenvolupant des de 2016. El primer òrgan que es posa en funcionament, fou el Consell de Xiquetes i Xiquets, perquè per a participar també s’ha d’educar en la participació. I eixa formació en la participació ha sigut la pedra angular de totes les polítiques participatives que hem desenvolupat.

¿Com definiria la participació ciutadana com a eix de govern?
–Normalment la gent creu que participació ciutadana és fer una consulta o fer unes votacions. Això no és participació ciutadana sinó el compromís social de la ciutadania en allò que li interessa i l’afecta en el seu dia a dia. Participació no és anar a votar cada 4 anys, és que la gent siga corresponsable de les decisions que es prenen en el poble i que cogoverne amb l’Ajuntament. Estem posant en marxa els diferents òrgans de manera escalonada, a mesura que veiem la necessitat. A més del Consell de Xiquets, s’ha posat en marxa la Mesa d’Entitats, s’han fet els pressupostos participatius… Però, sobretot, hem incidit molt en l’associacionisme, perquè les associacions són escoles de democràcia.

¿Per a la ciutadania és senzill d’acceptar este vessant participatiu?
–Depén de les franges d’edat: la infància, joventut i adolescència la tenim completament bolcada. S’estan fent tallers on els joves acorden què és el que volen per a Bellreguard i que siguen els protagonistes al poble. Tenim projectes en marxa com l’Espavila’t, conjuntament amb l’IES Joan Fuster, on els delegats de classe es coordinen per aportar tot allò que des de l’àmbit estudiantil repercuteix en la millora del centre. Això també es trasllada a Bellreguard amb la figura dels corresponsals, joves del poble que volen implicar-se directament en les polítiques o activitats de joventut que s’apliquen a Bellreguard.

¿La formació en participació és transversal o se centra en la joventut?
–Eixa formació s’ha fet no només en qüestions juvenils, sinó en la població en general, ja que la idea és educar a la gent en participació.

Perquè cada vegada prenga més paper a la vida del poble.
–Exacte. I alguna cosa estarem fent bé, perquè, per exemple, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies ens atorgà el guardó al Bon Govern pel nostre foment de la participació i la transparència. També hem sigut motiu d’estudi per part del Grup d’Investigació en Desenvolupament Territorial de la Universitat de València, el GRIDET.

¿I respecte als pressupostos participatius?
–Funcionen molt bé. El primer any arreplegàrem 84 propostes; l’any passat 93. Han participat en les votacions al voltant d’un 13% del cens, que són unes dades molt positives respecte al que s’està donant en altres llocs. Bellreguard és el poble del País Valencià que, en proporció, més diners destina als pressupostos participatius.


Una de les promeses electorals que heu complert ha sigut la recuperació de la gestió de l’aigua potable per part de l’Ajuntament.
–Des que el Bloc o Compromís ha estat al poble, un dels seus objectius ha sigut la municipalització del servei d’abastiment d’aigua potable. Nosaltres entenem que no s’ha de fer negoci amb un servei tan bàsic com l’aigua, un dret universal: ha d’estar en mans públiques i ser gestionat públicament. És un servei complicat, i més rescatar-lo després de més de 40 anys de gestió privada. Assumírem la titularitat en juliol de 2018 i, passet a passet, hem anat posant-nos al dia. La ciutadania ha passat de ser client a ser usuari; això implica que tots els ingressos provinents de l’aigua potable es reinvertiran en el cicle integral de l’aigua. Pretenem renovar tota la xarxa, modernitzar-la, informatitzar-la, i fins i tot, construir un dipòsit a la platja. La nostra previsió és fer una inversió a mitjà termini d’uns 500.000 euros, que implicarà també la unió del nucli urbà i la platja respecte al subministrament d’aigua.

A més a més, durant esta legislatura s’ha realitzat un esforç per actuar sobre els vials i millorar l’accessibilitat.
–Bellreguard tenia una tremenda falta de manteniment, obvia per a qualsevol persona que visquera al poble. Òbvies també han sigut les inversions que s’han realitzat per revertir esta situació. He de destacar la implicació del regidor d’urbanisme, Joan Marco, i el seu antecessor, Jaume Borràs, pel que respecta a la seua fixació en eliminar les barreres arquitectòniques i tenir un poble completament accessible dintre de les nostres possibilitats. També s’han realitzat moltíssimes millores urbanes: des de xicotetes actuacions que necessitaven els veïns fins a grans obres, com a l’avinguda de la Mar, amb inversions importants.

També han sigut rellevants algunes infraestructures que s’han realitzat o acabat durant esta legislatura.
–Tenim la gran obra que es va realitzar a l’inici de la legislatura, la casa de la Música, que provenia del famós Pla Confiança de l’expresident Camps, on hi havien uns diners assignats i que encara no s’havia executat. Ara s’està realitzant la tercera fase, en la que es dota l’edifici d’una fonoteca, una biblioteca i una aula de cambra, amb el que complirà tots els requisits per, en un futur, poder ser Conservatori. També hem realitzat el cobriment de la pista de bàsquet i hem emprés una reforma importantíssima de l’edifici de l’Ajuntament. Hem tret la biblioteca municipal que allí es localitzava a un local annex, molt més accessible. També s’ha tret de l’edifici les dependències de la policia, que allí no complien les condicions idònies. S’ha habilitat en un altre edifici municipal amb un depòsit de vehicles, del que abans no disposàvem. Això ens ha permés alliberar espai en l’Ajuntament i fer una reforma importantíssima, que ens ha deixat unes oficines municipals capdavanteres al servei del veïnat.

¿Quines són les aspiracions de Compromís per a les següents eleccions municipals?
–Tots els partits polítics ens presentem a les eleccions per guanyar-les i eixa és la nostra aspiració, però crec que ara es donen els condicionants perquè això siga possible. Hem realitzat una legislatura frenètica, amb moltíssim treball, i considere que li hem donat una espenta a Bellreguard importantíssima. La sensació que em feia la legislatura passada és que Bellreguard era un poble gris. Durant estos quatre anys li hem donat molt de color al poble i crec que la gent valora molt positivament el treball que hem fet. Això ens dóna garanties que els resultats seran molt positius per a Compromís. Falten 3 mesos per a les eleccions, amb molts projectes encara en marxa i d’altres per executar. Així que feina ens queda, i no es fa de cara a eleccions sinó per transformar Bellreguard perquè ocupe el lloc que li pertoca dintre de la comarca. Crec que ho estem aconseguint, però serà la gent la que ha de valorar-ho.

D’altra banda, s’ha confirmat com a candidat del PSPV al seu soci de govern i anterior alcalde esta mateixa legislatura, Joan Marco.
–Hem tingut una relació molt positiva per a Bellreguard amb eixe pacte de govern que fa uns anys s’hagués considerat impossible. La diversitat suma: treballar amb programes diferents, matisar-los, i que de dos programes es puga executar un de conjunt és positiu. D’esta manera, el ventall de gent sobre el que repercuteix de manera beneficiosa és molt més ample que si només governa un partit, i més si ho fa amb majoria absoluta que, com sabem, no demanen parer a ningú. Crec que eixes aportacions diferents acaben essent molt positives per al poble.

¿Com veu l’escenari polític que s’albira per a les pròximes eleccions autonòmiques?
–Veig un escenari esperançat. El govern del Botànic ha sigut el més positiu que li ha passat a este país en molts anys. Veníem d’una situació de més de 20 anys de corrupció i, per fi, s’han pogut obrir portes i finestres per permetre que entre l’aire. Una situació que ha permés començar a posar totes les qüestions al lloc i que tot allò que s’estava robant s’haja tornat a dirigir a la ciutadania. El bo infantil, gratuïtat de les escoletes de 2 a 3 anys, que no es paguen els llibres escolars o l’impuls a la construcció o reforma de molts centres educatius… ens dóna moltes esperances. I em referisc a l’educació perquè és la base de tot. S’ha canviat la dinàmica: les persones dependents estan cobrant allò que necessitaven i l’economia valenciana és la que més puja respecte a l’estat espanyol. Tot això és molt positiu i es produeix a causa del govern del Botànic; ve gràcies al fet que hem tirat als lladres del govern, i es pot parlar de lladres perquè estan condemnats. 

Àlex Ruiz: ‘No sóc partidari de grans inversions sinó de millorar el dia a dia de la gent’

Fotoperiodista, fou un dels treballadors de Gandia TV afectats pel seu tancament. Ha sigut portaveu dels seus companys i companyes en la lluita pel reconeixement dels seus drets que els ha valgut el Premi Llibertat d’Expressió 2012 de la Unió de Periodistes Valencians. Militant del Bloc des de fa 14 anys, actualment és membre del consell nacional tant del partit com de la coalició Compromís on s’integra. A Bellreguard, va acceptar amb orgull l’oferiment que li va fer el grup municipal de presentar-se com a cap de llista. Considera tot un honor ser alcalde del seu poble.

¿Com es fonamenta l’acord de govern entre el PSPV i Compromís que acaba amb vosté com a alcalde estos dos darrers anys de legislatura?
–Es va tractar d’unes converses complexes, molts dies negociant amb el PSPV. Al municipi, les relacions entre els dos partits no havien sigut massa bones i hi havia qüestions personals que dificultaven la relació. Van ser unes converses llargues i intenses que finalment i afortunadament van desembocar en un acord que, pensem, ha estat molt positiu per a Bellreguard.

¿Ha resultat una relació productiva?
–Hem tingut una relació cordial on els dos partits hem estat lleials amb l’acord de govern. Òbviament, es tracta de dos partits diferents i hem tingut les nostres diferències, però són d’obstacles que hem pogut salvar en favor de l’acord de govern. Vull agrair a Joan Marco la tasca que ha dut com a alcalde de Bellreguard durant estos dos anys i tres mesos, perquè em consta la seua dedicació i la seua implicació en la millora de Bellreguard, i per extensió també a la resta de companys i companyes que formem el govern del municipi: Alícia, Jaume, Dora i Marcos.

¿I què és el que espera per a la seua etapa d’alcalde esta legislatura?
–Esperem continuar millorant Bellreguard des de tots els vessants: des d’inversions a millores urbanes, passant per la millora del vessant social. No ens interessen només les inversions i les infraestructures, ja que hem de pensar en allò que volem fer i però també en com ho hem de mantenir. Els ajuntaments tenim recursos limitats i a Bellreguard, que té el seu nucli urbà i el de la platja, tenim un cost elevat de manteniment. No sóc partidari de grans inversions sinó de millorar el dia a dia de la gent.

Fa uns dies l’anterior alcalde, Joan Marco, va ser rebut pel president de la Generalitat, Ximo Puig. ¿Quines necessitats del poble li van traslladar?
–Una de les coses que es plantejaren va ser la situació de la carretera nacional 332 que travessa el nucli urbà. És urgent poder-la traure de Bellreguard, perquè les carreteres estan per unir, no per dividir, i en este cas la N-332 divideix el nostre poble. Encara que hem apostat en els últims anys per augmentar la seguretat viària en el tram que correspon al nostre municipi, no podem continuar permetent que una via de comunicació separe el poble, i tot el que suposa per a la seguretat dels veïns: els múltiples accidents i especialment les morts que ha causat.

Detenint-nos una mica en la N-332, existeix la demanda de Compromís al Senat per construir una rotonda al nord del municipi…
–Malgrat tot, no existeix cap compromís per part de cap govern espanyol per a millorar esta situació. Se’ns ha dit que la rotonda no es construirà fins que s’establisca una variant a l’N-332. És absurd, perquè es tracta d’una infraestructura que ens resulta útil ara mateix, quan no hi ha variant. Així, tot el trànsit que ara travessa el nucli urbà per anar als pobles costaners es desviaria abans d’entrar en el municipi i evitaríem part de les retencions que es produeixen. L’estatal 332 és un dels grans problemes que patim a Bellreguard i des del meu partit continuarem insistint a solucionar-ho, com hem fet amb l’esmena al Senat dels pressupostos de 2017. Malauradament, eixa esmena, com la resta que demanaven inversions al País Valencià, va ser votada en contra tant pel Partit Popular com per Ciudadanos.


Heu realitzat informes acústics sobre el soroll de l’N-332 al seu pas pel nucli urbà dels municipis afectats: asseguren que el nivell de soroll és intolerable.
–Absolutament intolerable, es tracta d’un nivell 32 vegades superior del que està permés.

¿Si és il·legal, per què no s’actua?
– El problema resulta quan les il·legalitats les omet i permet el propi l’estat. ¿Què passa aleshores? Que els ciutadans estem completament indefensos.

No podem parlar de l’N-332 i no tractar el tema del Tren de la Costa i la demanda d’una parada a Bellreguard.
–Es tracta d’una necessitat. Bellreguard, per la seua situació geogràfica, té una àrea d’influència important on estan concentrats molts pobles. Resultaria absurd que Bellreguard no tinga una parada de tren per donar servei a totes les persones que vivim en esta àrea. És una reivindicació històrica que té més de 100 anys.

¿Com pot ser que una infraestructura que sembla necessària per a vertebrar les comarques de la Safor i la Marina Alta tinga tants obstacles per posar-se en marxa?
–És una gran vergonya que hauria de fer reflexionar tant al Partit Popular com al Partit Socialista, que són els responsables del fet que el tren de la costa no siga una realitat hui en dia. Ho han promés en cadascuna de les conteses electorals però no l’han fet efectiva. Com a nacionalista valencià entenc que no els interessa que tinguem un País Valencià vertebrat i cohesionat.

Si parlem de punts claus d’esta legislatura a Bellreguard, és inevitable tractar el tema de la Participació Ciutadana.
–Un dels punts que ens marcàrem en l’acord de govern i que concretament exigíem des de Compromís, era la implementació de la participació ciutadana. No hi havia cap òrgan ni política d’este tipus, malgrat que Bellreguard sempre ha sigut un poble molt participatiu, però fins ara en aspectes bàsicament festius. Nosaltres volíem estendre la participació en qüestions socials i polítiques: que la ciutadania s’implicara en les decisions del govern. Llavors ens vam marcar com a full de ruta tindre un reglament de participació ciutadana i articular-lo per fer-ho una realitat.

S’ha aprovat per unanimitat, pel que espere que tinga una continuïtat governe qui governe el poble. A partir d’ahí hem creat el Consell de Xiquetes i Xiquets, la Mesa d’Entitats, que recull a totes les associacions que estan inscrites en el registre municipal, i el Consell de Participació Ciutadana. A través d’estos organismes hem posat en marxa assumptes com la Comissió Sectorial de Benestar Animal, una demanda ciutadana per trobar solucions a problemes que generalment patim tots els pobles i ciutats, com que puga haver-hi una bona convivència entre persones i animals al nucli urbà. En eixa comissió on inicialment s’havien inscrit 7 persones, es van presentar 19 el dia del seu inici: la gent vol participar. També hem apostat per la formació. Cal fomentar la cultura de la participació i en eixa línia han estat organitzades les Jornades Participa Bellreguard 16/17, dirigides tant a les associacions com a la ciutadania en general.

Este any també heu posat en marxa els pressupostos participatius.
–Havíem reservat una partida de 20.000 euros, una partida simbòlica encara que important, per veure quina acceptació tindria per part de la gent. Jo com a responsable de Participació Ciutadana vaig ser el primer sorprés, perquè vam rebre 84 propostes que recullen moltes demandes sobre el que la gent veu que necessita el municipi. Hem de desterrar el mantra que els governants estem per a fer el que volem; un govern ha d’obeir i qui mana és el poble. Estes inversions han sorgit de la gent perquè la gent les necessita. És acció popular des del principi fins al final.

¿A què aspira Bellreguard respecte a la participació ciutadana?
–Sóc una persona prudent, d’eufòria continguda, però estic molt orgullós de la resposta de la gent. Notem també que estos mecanismes van acceptant-se amb naturalitat dins del poble. Aquesta legislatura hem posat en marxa la participació ciutadana no per complir una quota, sinó per construir una nova i necessària realitat política, social i democràtica de veritat: una societat madura que s’implique en el dia a dia del funcionament del poble, del nostre país o de l’estat. Cal una societat desperta i combativa.

Per a aconseguir-ho, no hi ha etapa més bàsica que a la infància. ¿Com ha resultat l’experiència del Consell de Xiquetes i Xiquets?
–Han respost d’una manera increïble, amb ganes de menjar-se el món però també de descobrir-lo. S’ha de fomentar que les xiquetes i xiquets expressen les seues opinions des de ben prompte. Este any han treballat els valors democràtics a través de temes com la igualtat o el medi ambient, i han participat en el fòrum per debatre la futura Llei valenciana d’Infància i Adolescència. Han estat molt involucrats i estan desvanits. És realment sorprenent tot allò que veuen els xiquets i xiquetes que els adults no veiem. Tenen una claredat d’idees i una visió del que és i necessita el poble que ens ha sorprés al govern.

Bellreguard compta amb un projecte pioner en l’àmbit social: el Pla d’Igualtat, Inclusió i Cohesió Social.
–Abarca molts vessants, des de l’educació a la participació ciutadana, passant per la igualtat o la joventut: tot allò que contribuesca a una societat més igualitària i cohesionada socialment, que elimine les diferències socials al poble. És una gran tasca que està duent endavant la regidora Dora Salavert i que esperem que permeta canvis significatius en el teixit social del poble. Durant l’elaboració, ens adonàrem que no existien projectes similars al País Valencià.

Són ja molts anys on Bellreguard té un problema de pèrdua d’arena a la platja. ¿Hi ha visos de solucions permanents?
–La competència sobre el litoral és de Demarcació de Costes però la gestió és dels ajuntaments. Nosaltres no podem fer res sense demanar autorització, però és nostra la tasca de mantindre en condicions la platja per a la gent que ve a estiuar. Hi ha un projecte de regeneració de la costa que té uns 15 anys o més i que no ha posat en pràctica cap govern. Més enllà, quan la nostra regidora Alícia Boigues junt amb l’alcaldessa de Guardamar de la Safor anaren al Ministeri de Medi Ambient, la resposta del responsable respecte a les nostres demandes va ser: “l’arena està ahí, ja eixirà”.

¿Com poden donar eixa solució quan és evident que l’arena de Bellreguard i els pobles veïns no es regenera any rere any i requereix aportacions?
–No tinc una resposta. Nosaltres des de l’ajuntament dediquem tots els esforços que podem i tenim al nostre abast per mantenir en condicions el litoral i per donar solucions als ciutadans i ciutadanes que vénen a estiuar al municipi, així com als usuaris de la platja. Però hi ha assumptes que no estan al nostre abast.

Bellreguard acaba de passar les seues festes…
–Increïbles, com és sempre la festa i les ganes de festa de la gent de Bellreguard i de la comarca de la Safor. Només cal veure com estaven els carrers durant la desfilada de Moros i Cristians, on poder aparcar era tota una odissea. Tenim uns Moros i Cristians increïbles, declarats bé immaterial de rellevància local, però ens cal buscar algun tipus de declaració turística que travesse els límits de la comarca. La festa s’ho mereix. Aprofite per a agrair la gran tasca del regidor de Festes, Marcos Haro. Més tenint en compte que eren les seues primeres festes com a regidor. Arribats a este punt i amb el debat al carrer, també cal plantejar-se quines festes volem. És obvi que els Moros i Cristians tenen l’entitat suficient per a ser una festa independent, amb entitat fora de les festes del poble. D’altra banda, aconseguir que les festes locals siguen realment del poble permetria recuperar la festivitat per a aquells bellreguardins que no participen dels Moros i Cristians. 

Discurs d’investidura com a alcalde de Bellreguard

Benvolgudes veïnes i benvolguts veïns de Bellreguard

Sr. Climent, conseller d’Economia Sostenible, benvolgut Rafa

Sra. Amigó, vicepresidenta de la Diputació de València, benvolguda Maria Josep

Sr. Moya, director general d’Esport de la Generalitat, benvolgut Josep Miquel

Sr. Baldoví, diputat en el Congrés, benvolgut Baldo

Sr. Ferrandis, president de la Mancomunitat de Municipis de la Safor, benvolgut Tomàs

Sra. Milvaques, vicealcaldessa de Gandia, benvolguda Lorena

Sr. González, alcalde d’Oliva, benvolgut David

Sra. Seguí, alcaldessa de Guardamar de la Safor, benvolguda Rosana

Sr. Català, alcalde de Palmera, benvolgut Àlvar

Sr. Estruch, alcalde de Beniarjó, benvolgut Marc

Sra. Domínguez, alcaldessa de Potries, benvolguda Assumpta

Sra. Morant, regidora de Polítiques Educatives i de Joventut de l’Ajuntament de Gandia, benvolguda Laura, companya del Grup Municipal Més Gandia

Sr. González, regidor de Reponsabilitat Social i Polítiques amb la Ciutadania de l’Ajuntament de Gandia, benvolgut Nahuel, company del Grup Municipal Més Gandia

Benvolgudes companyes i companys regidors i regidores

Sr. Avargues, exalcalde de Bellreguard, benvolgut Paco

Sr. Puig, exalcalde de Bellreguard, benvolgut Facund

Sr. Cremades, exalcalde de Bellreguard, benvolgut Pere

Sr. Emilio Pedreño, cap de la Policia Local de Bellreguard

Mossén Soler, rector de la Parròquia Sant Miquel de Bellreguard, benvolgut Vicent

Sra. Aziza, representant de la comunitat musulmana de Bellreguard, as-salamu alay-kum

Benvolguts Artur Hernández i Xavi Martí i benvolguda Mentxu Balaguer, membres de l’executiva nacional del Bloc Nacionalista Valencià

Benvolgut Toni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

Benvolguda Jacinta Rubio, secretària comarcal del Bloc – Compromís de la Safor-Valldigna, i membres de l’Executiva comarcal

Benvolgut Dani Canet, secretari comarcal de Joves PV – Compromís, i membres de l’Executiva comarcal

Benvolgut Ivà Bonet, secretari local del Bloc – Compromís de Gandia, i membres de l’executiva local

Companyes i companys del Bloc – Compromís

Família, amigues i amics

Senyor secretari

Paco, Marola, Eva, Llorenç, Jaume, Marcos, Jaume, Dora, Joan, Alícia

Abans de començar em permetran que manifeste el meu agraïment, ara ja com a alcalde, al que fins fa uns dies era el nostre alcalde, Joan Marco. Gràcies, Joan, per la seua dedicació al nostre Poble i, com li deia en el Ple de la seua renúncia, un orgull haver format part del govern el qual ha presidit.

És per mi un immens honor comptar amb totes i tots vostés ací, hui, en un dels dies més importants de la meua vida. Hui, 30 de setembre, en què Alexandra, la meua filla, complix 3 anys.

Assumisc l’Alcaldia de Bellreguard sabedor de l’enorme llegat que suposa per a mi, amb la càrrega emotiva de la història i del record per les absències, amb la responsabilitat compartida durant generacions, amb anhels i derrotes, amb oblits i memòries.

Assumisc l’Alcaldia amb l’emoció de vindrem a la memòria totes les persones que hui ja no hi són, i que han estat fonamentals en la meua formació humana: els meus avis, Miquel i Amparo, Joaquina i Manolo, mon pare, Alejandro

la gent del racó del carrer sant Roc: la tia Maria, Pepica la botoneres, Dolores la polseguera, Pura de rico… el meu roglet.

Gent de poblet, gent de roglet”, diu un refrany que tinc per capçalera de la meua forma d’entendre el món.

Hui tinc l’immens honor de tindre l’oportunitat d’aportar al meu poble allò aprés en aquell roglet, en què la senzillesa era una forma de vida i que hui ha d’esdevindre necessària per canviar les coses, perquè entre totes i tots canviem les coses.

De la necessària transversalitat alhora de conviure, del respecte a l’adversari, del valor del consens i de la fermesa de les meues conviccions al servei del País Valencià.

L’actual corporació municipal de Bellreguard som d’una nova generació, una generació inclusiva, una corporació -com a dades curioses- que seu ara mateix en una mateixa taula a 3 alcaldes de 3 partits diferents, a regidors novells com jo amb un regidor que ja ho fou en la repressa de les eleccions democràtiques en 1979, com Jaume Borràs, amb qui serà un honor celebrar, el 2019, els 40 anys d’estes primeres eleccions després del franquisme. Nou alcaldes i una alcaldessa m’han precedit en estos 40 anys, i desenes de regidores i regidors a qui m’agradaria traslladar, com a alcalde, un profund agraïment per la seua dedicació, una dedicació prestada a base d’hores sacrificades a família i amistats per dedicar-les al bé comú, amb la pròpia satisfacció com a única percepció.

Com els deia, sóc l’onzé alcalde de Bellreguard des de la repressa democràtica als ajuntaments de l’Estat espanyol, però em permetran que tinga un especial record a aquells a qui ser alcalde del nostre poble els costà la vida o la llibertat:

  • Miquel Escrivà Pellicer, assassinat a Sagra el 28 d’agost de 1936
  • Antoni Vicent Borràs Ibáñez, assassinat a Paterna el 8 de març de 1940
  • Salvador Borràs Garcia, assassinat a Paterna el 9 de maig de 1940
  • Germán Gadea March, condemnat a 30 anys de pressó en Sant Miquel dels Reis, i que tot i així, tornà a ser alcalde, el segon des de la repressa

La memòria democràtica és necessària per a la higiene democràtica. I en farem, de memòria.

Presidiré un govern que ja hem encetat profunds canvis, començant per nosaltres mateix, el PSPV i Compromís, qui hem aprés a normalitzar la nostra relació, la qual cosa ens ha permés conformar un govern amb un ample suport social fruit de la suma dels nostres resultats en les darreres eleccions locals. Canvis d’arrel en la concepció sociopolítica, amb la implemtació de la Participació Ciutadana i el Pla d’Igualtat, Inclusió i Cohesió Social, que amb la implicació de totes i tots aconseguirem consolidar.

Sóc un profund convençut del dret a decidir, i més en uns temps on defensar la democràcia s’ha convertit en una qüestió revolucionària. Una democràcia que hem de defensar més que mai, i encara més arran de la resposta del govern de l’Estat espanyol davant el simple i democràtic dret d’exercir el vot. I això ho hem de fer des de baix, els ajuntaments hem de ser qui encapçalem l’apoderament de les veïnes i veïns, de la seua implicació social i política, si no volem vore’ns segrestats per un estat que sembla haver-se desfet del seu corfoll d’aparença democràtica i que conculca drets fonamentals com la llibertat d’expressió, o de reunió pacífica.

Els i les governants cal que aprenguem ja d’una vegada per totes que no manem, que mana el poble. Els i les governants obedim el poble. Per això cal un poble que s’apodere, que vença la por i ocupe el seu lloc. Com deia Fuster: “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”

Malgrat totes aquelles accions que m’agradaria dur a terme, sóc conscient de la limitació del temps de què disposem. Tot i així vull exposar-los breument les principals accions que aniran en la línea de millorar la vida de les nostres veïnes i veïns. I per això sols cal escoltar la gent, les nostres veïnes i veïns saben millor que ningú com i què volen per al nostre poble. I eixes prioritats són 3: neteja dels espais públics, cura dels espais d’esbargiment i tolerància zero front a l’incivisme. Eixes seran les 3 accions sobre les que pivotarà el meu govern. I per a poder fer-ho dotarem l’Ajuntament i els nostres treballadors i treballadores municipals i Policia Local, als qui agraisc la seua tasca, dels mitjans adients perquè estiguen en tot moment al servei de la ciutadania.

Però no sols això, com els he dit, incidirem en la Participació Ciutadana- Una acció preferent serà la de convertir les escoles velles en el seu centre nuclear, on totes les associacions locals, vertaderes escoles de democràcia, tinguen el seu lloc per dur endavant la seua tasca. Però per a la qual cosa necessitem la seua remodelació, pel que cercarem la complicitat de la Diputació, senyora vicepresidenta. Un centre associatiu que, des de ja, propose que s’anomene “Espai Associatiu Vicenta Seguí”, en honor i record de la primera dona regidora de tota la història del nostre Ajuntament, l’any 1938. Regidora d’allò que s’anomenava “instrucció pública” -ensenyament-, i que sota les seues competències s’hi trobaven les escoles. Vicenta fou desterrada de Bellreguard en acabar la Guerra Civil, mai no tornà a viure-hi. Un espai d’ensenyament reconvertit en espai de convivència, en espai democràtic.

Continuarem, com deia, en la defensa d’una societat igualitària i inclusiva. En la posada en valor del nostre patrimoni. En la protecció de manifestacions que ens identifiquen com a poble, per això proposaré al Ple la declaració de bens immaterials de rellevància local “Els Pedacets” (el nostre genuí personatge que anuncia les nostres festes), “Els cabos” o “Caps de Ferro” que manté vius la Confraria del Sant Sepulcre, i el Ball de la Forca, únic ball de bastons de la Safor, i que és nostre, bellreguardí.

Però també del medi natural. Tenim el privilegi de tindre platja, de tindre mar, és hora de canviar la concepció que hi tenim sols d’espai urbanitzat, per començar a vore-la com a espai natural que hem de respectar i conviure-hi.

Bellreguard del tercer mil·leni és mereix tindre dins del seu terme, mal que siga un trosset de marjal viva convivint harmònicament amb les hortes i casetes. privar els nostres néts d’aquest regal, d’aquest trosset de paradís, privar-los de jugar amb el fang, les canyes, les granotes, els parotets o les colobres, de botar màrgens i séquies, de grimpar pels arbres i rebolcar-se sobre l’herba fóra privar-los d’una de les millors i més instructives fineses que ens pot oferir la vida”. Això ens deixava escrit el desaparegut i benvolgut Joan Pellicer. Vull anunciar-los que ho farem, els nostres néts tindran eixe regal que ens demanava Joan. Un regal fruit de les moltes converses que Joan Marco i jo hem mantés durant este temps i que concretarem en uns mesos.

Com també, fruit d’eixes converses, tindrem una nova biblioteca municipal a Bellreguard. L’actual eixirà d’este segon pis de la Casa de Cultura per ubicar-se a peu de carrer. Una biblioteca moderna i adaptada als nous temps.

Com moderna serà la nostra administració municipal, al front de la qual s’hi troba el nostre secretari. Dependències municipals les quals remodelarem per donar una millor i més propera atenció a la ciutadania, i que es dotarà de les més modernes eines de gestió electrònica que està desenvolupan, vull deixar-ho palés, el propi departament municipal d’informàtica amb programari lliure, i pel qual ja s’han interessat 6 ajuntaments més.

Consolidarem també les Converses de Maig que encetà l’alcalde Marco. Un fòrum nacional valencià per parlar-ne i reflexionar sobre què som els valencians i cap on volem anar, i que han d’esdevindre la fita cultural del nostre poble.

Caldrà parlar-ne de les Festes del Poble. De quin model de festes volem les bellreguardines i bellreguardins. El debat és al carrer i cal canalitzar-lo perquè totes i tots ens sentim identificats i gaudim de les nostres grans festes.

I el gran repte, el gran repte d’esta legislatura: la remunicipalització de la gestió de l’aigua potable i la creació de la regidoria de l’aigua, que assumisc personalment. L’aigua és un bé essencial, un dret humà reconegut així per l’assemblea de les Nacions Unides. Un govern, i més un govern d’esquerres, no pot permetre que de serveis estratègics i bens essencials se’n faça negoci i així ho hem entés, i anem a dur endavant, l’actual govern, que esperem el suport del partit popular, perquè és una qüestió de poble. Perquè a més acomplim així amb la declaració com a “poble contrari i insubmís al TTIP” que aprovàrem este Ple sense cap vot en contra. Tractat que vol mercantilitzar les nostres vides posant el benefici econòmic dels de sempre per sobre fins i tot de la democràcia.

També vull anunciar que el 2018 l’esport de Bellreguard tindrà la seua cita en la “Nit de l’esport bellreguardí”, on hi reconeixerem el treball de tots els i les esportistes que han destacat, destaquen i porten el nom del nostre poble allà on hi han competit.

Però mentre, hi continuarem fent. Anem a invertir 86.000€ concedits pels PIFS de la Diputació de València en la millora urbana i la seguretat del carrer València en la seua intersecció amb el malson de la N332; 148.000€ concedits per l’IVACE, depenent de la Conselleria d’Economia Sostenible, en el canvi de tot l’enllumenat públic exterior del casc urbà que, a més d’estalvi energètic, ens estalviarà anualment 47.000€ en el rebut de la llum que podrem invertir en altres necessitats. 133.000€, dels quals 85.000€ han estat també concedits per l’IVACE, en la millora de la nostra zona industrial, i altres 130.000€ que ens han correspost dels plans SOM de la Diputació de València en la millora d’esta Casa de Cultura i del CEIP Gregori Mayans. Gràcies vicepresidenta, gràcies conseller.

I continuarem, continuarem tocant les portes que calga perquè arriben inversions que milloren la qualitat de vida dels nostres veïns i les nostres veïnes.

Em sé com sóc. Sé reconèixer i assumir les meues errades i fer col·lectius els encerts. Estic convençut tant del suport i el treball de la meua companya Alícia, com dels meus companys i companya del PSPV, però continuaré cercant el suport del Partit Popular. Qui em coneix sap de la meua predisposició a tot i per a totes i tots, sense distincions.

Àngels, Alexandra, família, amigues i amics, sou el meu suport.

A la disposició de totes i tots. Moltes gràcies de nou.