#AhoraEmpleo: retransmissió 2014

Ginés (31 anys, tècnic de so) ha tornat d’Alemanya després de dos mesos. Amb el que va estalviar amb un “minijob” (a l’estat espanyol també els hi ha però els anomenem com a contratos basura) a Madrid ha volgut testar alguna oportunitat laboral i millorar l’alemany que aprèn des de setembre de 2011 a l’EOI. Espere que arribem a temps perquè no haja d’anar-se’n. Ell i Lico han vingut a casa a conèixer Alexandra. Amb el gust que li ha agafat a la bicicleta Ginés està posant-se ‘fort’. D’alguna manera ha de cremar l’ansietat. Pobre, la Fanta que li hem pogut oferir crec que ja estava desbrafada, sap que no en tenim per a més i damunt ha sigut agraït.

Lico (realitzador) lliurava hui gràcies a la partida de pilota que va gravar a Genovés diumenge passat. Està content -l’han llogat d’ENG, cobra 900€ al mes, no li paguen les hores extres i ha d’anar fins València i tornar cada dia amb el vell cotxe que li ha prestat son pare-, la seua cara té un semblant feliç de “sentir-se útil” als 50 anys i després de tres d’atur. I encara que, entre gasolina i el menjador d’Ignasi i Violetta, pràcticament bescanvia el sou.

He quedat amb Marc (35 anys, redactor) esta vesprada, sembla que la seua advocada té notícies noves. El veig fotut últimament. Sembla vençut. Espere que sols siga pel cansament de la feinada que és la recollida d’olives. Els de CCOO han fet el ridícul amb la denúncia que li plantejaren. Volien emmarronir-lo per un article que contava veritats com a punys sobre aquella ‘negociació’ amb l’ajuntament. Com que no s’hi van atrevir a denunciar-nos a totes les companyes i companys que co-signarem el seu article, després van voler que el jutge demanara el canvi d’una paraula (!) en l’entrevista que ens va fer Gente. Ves per on, gràcies a això l’entrevista publicada dues voltes… En fi… Sempre hi serem, amic.

Hui és dimecres, segurament Salva (59 anys, presentador, els darrers anys de GTV operador de continuïtat) haurà dinat a Benipeixcar. Algun dia li preguntaré per eixe ‘ritual’. Vehement com ell sol però, encara que intente dissimular-ho, aquesta situació -tant la nostra com la d’ell- el fa patir molt. Cinquanta-nou anys i en l’atur no són -com hauria dit la Júlia– poca broma, encara que intente suavitzar el seu desassossec estudiant Dret en la UNED.

I al fil de Júlia (54 anys, redactora), si ací ens xuplem els dits amb el fred que està fent, a Cistella no vull ni pensar-ho. Com estarà Júlia? L’Empordà li ha donat una força espectacular. I això me n’alegra ja que aquesta vida no l’ha tractada com es mereix. Amb l’enorme feinada que té a Can Clotas encara té temps per escriure, de tant en tant, alguna cosa per algun mitjà del principat. Sempre m’ha semblat una periodista d’allò que se’n diu “de raça”. La qualitat dels seus programes per a Gandia TV ahí ha quedat.

Ferran (59 anys, productor) no es perd cap curs del Servef. Del que siga: agricultura ecològica (fa unes tomaques valencianes espectaculars), instal·lador…

Este migdia hem passat per la tenda d’Anna (44 anys, administrativa), però estava tancada. Deu estar encara fotuda de l’operació d’estómac. Esperem que li vaja molt bé. Ha sigut valenta de fer un préstec i arriscar-se amb una botiga de roba, amb la que cau. Casar-se amb Juanvi l’ha feta feliç. Estava radiant el dia de la boda.

I Ramon (54 anys, redactor), què en farà? Fa mesos que no sé res d’ell -la “motet” se li va trencar, i per vindre fins Gandia ho ha de fer amb l’autobús- i parlant d’açò i d’allò amb Lico este matí se m’ha oblidat preguntar-li. Deu estar, com cada dia, amunt i avall vora mar després de llegir el diari al Racó. La prestació se li va acabar fa més d’un any, no rep cap ajuda. És sui generis, però s’ha guanyat un futur millor després de tota una vida dedicada a la informació comarcal.

Juanlu (41 anys, càmera) fa ziga-zaga com a freelance, es dóna d’alta i baixa com a autònom depenent de la feina que li entra. Entre mitges té cura de la seua xiqueta de 4 anys. Com Paco (38 anys, càmera, realitzador, muntador…), qui hauria sigut un magnífic cronista per a qualsevol ciutat: no conec ningú que anote absolutament tot i amb tanta cura com ell 😉

Fa temps que no sé res d’Òscar (35 anys, redactor). La darrera vegada que ens vam creuar pel carrer em contava que anava “d’ací cap allà pegant tombs i sense un gallet”, però estava preparant un documental sobre l’Auir. Me n’alegra, això vol dir que no ha perdut el seu esperit crític ja que sempre ha fugit fins i tot de l’autocensura amb contundència i gran convenciment.

Lluïsa (47 anys, administrativa) ho té fotut perquè li paguen l’ajuda per la discapacitat que té a un ull. Damunt! El magatzem de taronja la té absorbida. No es queixa, almenys té feina una temporada i pot tirar endavant amb la seua filla.

Àngels (38 anys, càmera -de les millors-, editora…) i jo (40 anys, ajudant de postproducció i operador de continuïtat) lluitem des de fa tres mesos per fer-ho amb la nostra, amb Alexandra. Ens han concedit el subsidi ‘per càrregues familiars’: 426€! Amb això, el que guanya Àngels fent neteja i alguna extra que fem com a cambrers… de moment podem pagar la hipoteca. Alexandra no patirà, almenys llet no li’n faltarà, ja s’encarreguen els seus avis que siga així.

… i Gemma (redactora -periodista- ara mestra d’anglès), i Sergi (càmera), i Sònia (redactora, ara en l’equip de Las Mañanas de Cuatro), i Carlos (càmera), i Martí (editor), i Anna (redactora), i Andrés (càmera), i Marta (administrativa), i Jose (redactor), i Joana (administrativa)… Toni (muntador) i Juper (redactor) van tindre més sort ja que, afortunadament, van trobar feina de seguida a Tele 7.

Tres anys i sis mesos en un bucle vital promogut pel #AhoraEmpleo, esperant la justícia que marque el TC per posar Off a uns acomiadaments il·legals i re-sintonitzar les nostres vides.

*Publicat en Gente de la Safor (2/01/2015)

Anuncis

Posa un Àlex Ruiz en la teua llista*

En juliol de 2011, quan acabava d’obtenir la primera majoria absoluta en la història recent de Gandia, el PP tancava la televisió pública per les raons econòmiques que coneixeríem mig any després: el benefici d’uns particulars mitjançant l’espoli d’un servei públic que, amb més llum que ombres, havia esdevingut un referent pels ciutadans i en el panorama televisiu valencià com testimonien els nombrosos reconeixements públics atorgats per col·lectius musicals, empresarials i educatius.

En aquells moments de temor, ràbia i desconcert, un treballador tan discret com crític i exigent amb el paper que havia d’acomplir un mitjà públic, va liderar les mobilitzacions de protesta que van obtenir el reconeixement de la Unió de Periodistes Valencians amb el premi Llibertat d’Expressió 2012. Aquell professional, Àlex Ruiz, ha presentat la seua candidatura per a formar part de la llista de Compromís en les eleccions municipals de 2015.

Més enllà de l’opció política, coneixedors del tarannà i la trajectòria, estem convençuts que la presència d’Àlex Ruiz en la corporació municipal es traduiria en la ferma defensa dels interessos generals sobre els particulars, d’uns mitjans públics i professionals al servei dels ciutadans i no de la propaganda. Un digne representat dels ciutadans sense les càrregues fosques ni els favors a tornar que en l’actual legislatura han estat democràticament nefastos, econòmicament insostenibles i, en definitiva, incompatibles amb l’interés general.

En l’actual situació, uns mitjans públics estalviarien diners a l’Ajuntament, millorarien el servei, garantirien la pluralitat i esdevindrien el millor promotor turístic d’una Gandia oberta, culta, preparada i a l’avantguarda en l’àmbit valencià. Perquè creguem en els mitjans de comunicació com un servei públic fonamental per a la salut democràtica i la convivència, manifestem el nostre suport a Àlex Ruiz i esperem que en siguen més, des de qualsevol opció política, els que ho tinguen tan clar com ell.

El nostre és un aval personal a Àlex Ruiz, com a company de lluita i treball en Gandia TV, el suport a una causa que és també la nostra i que ara enceta des de l’àmbit polític. Gandia necessita representants públics amb la capacitat, els principis i la determinació que Àlex Ruiz ha demostrat.

Júlia Planelles, Àngels Selfa, Vicent Llodrà, Óscar Grifoll, Lluïsa Climent, Marc Gomar, Ginés Romero, Salvador Pérez Franco, Paco Garcia, Juan Luís Cardona, Anna Piera, Ferran Millet i Ramon Peiró.

*Carta publicada en el diari Levante-EMV (21/12/2014) i Gente de la Safor (22/12/2014)

Rus, Torró… i Morote

Hui, 4 de juny de 2013, 23 mesos després que Arturo Torró, alcalde de Gandia, ordenara tallar el senyal de Gandia Televisió, m’abelleix reproduir aquesta contestació a l’article de Juan Morote “Rus y Torró”, publicat en el diari ABC el 8 de juliol de 2011, que també reproduisc tot seguit. Una contestació que vaig lliurar al senyor Morote per correu electrònic el 10 de febrer de 2012 i a la qual encara no he rebut contestació, encara que malauradament la cosa no ha canviat massa.

Desitjaria encapçalar aquest correu amb un formal “benvolgut”, però m’evitaré la hipocresia i em limitaré a Juan:
no em coneixes, però sóc un d’eixos “despechados trabajadores”, “rojiprogre” i “sempiterno apacentado en el presupuesto público” treballador de Gandia Televisió als qui feies referència, sense conéixer-nos, en el teu article Rus y Torró, publicat al diari ABC el 8 de juliol de 2011, en què donaves la teua “muy sentida enhorabuena” a Arturo Torró pel tancament de la televisió pública municipal després d’haver arribat a l’alcaldia de la ciutat amb la promesa “Ahora Empleo”. Huit mesos després i 1.000 aturats més (en total 9.868 persones aturades a dia de hui a Gandia, xifra tristament històrica) aquesta promesa ha resultat ser un engany que les 30 persones que treballàvem a Gandia TV ja vam patir el 4 de juliol de 2011 quan l’alcalde ordenà tallar el senyal de la televisió municipal. Tancament el qual no es contemplava entre les promeses electorals de Torró com afirmaves al teu article (demana’ls un programa per comprova-ho).
Et preguntaràs a què ve remoure el teu article 7 mesos després d’alegrar-te, com a professor de Dret de la Informació que ets o vas ser, del tancament d’una televisió. Doncs bé, primer que tot ve perquè ha passat el temps suficient per haver mastegat els adjectius qualificatius valoratius (deixe-m’ho ahí) que ens vas dedicar i contestar-te assossegadament, amb la fel estabilitzada als nivells saludables, perquè crec fermament en la llibertat d’expressió. Però sobretot ve per fer-te sabedor del contracte subscrit dies enrere entre l’ajuntament de Gandia i dos televisions privades (eixes d’un “grupo de empresarios que se juegan su patrimonio en el envite”, que anomenaves en el teu article perquè una d’elles començava a emetre el mateix dia del tancament de Gandia Televisió), per cert televisions vinculades amb els dos polítics als qui dediques les teues lloances.
I arran d’aquest contracte m’ha vingut a la memòria les paraules amb les quals tancaves el teu escrit: “a la gente no le interesa quién ofrezca el servicio -podem arribar a estar d’acord-; le afecta, en el mejor de los casos, que se dé; lo que sí le importa -a la gent- es que al menos no le cueste.”
Doncs bé, perquè estigues informat i perquè -si ets coherent- ho denuncies amb la mateixa vehemència com a en “Rus y Torró”, t’adjunte l’esmentat contracte on podràs comprovar que ara a “la gente” el servei que prestava Gandia Televisió -i no tot- li costarà 3,5 milions d’euros en 3 anys -prorrogables-, la qual cosa suposa un milió d’euros més i 30 llocs de treball destruïts, del que costava la televisió pública: entre 825.000 i 875.000 euros a l’any, ho pots comprovar en els pressupostos de la ciutat.
Una assignació pressupostària, la de Gandia TV, aprovada anualment pel plenari municipal, que l’actual govern municipal va camuflar interessadament entre els 1,7 milions d’euros de la despesa total de l’empresa pública Iniciatives de Comunicació -en la qual estava adscrita Gandia Televisió i que duia altres activitats a banda de la televisiva- per confondre la ciutadania i justificar el tancament.
Això és tot, atentament:
Alexandre Ruiz Gadea 
Treballador de Gandia Televisió
*Publicada al blog del Col·lectiu GandiaTVsí
RUS Y TORRÓ
JUAN MOROTE
Tanto Alfonso Rus como Arturo Torró han venido ocupando las portadas de la caterva mediática progre, porque han decidido poner coto al despilfarro de dinero público. Rus viene ya demostrando en los años que es president de la Diputació de Valencia, que se puede hacer mucho más con menos. De hecho, la línea que ha marcado para los próximos presupuestos es claramente continuista del ahorro en el ente provincial. Por su parte, Arturo Torró ha hecho en Gandía lo que debería hacer el PP en la Comunitat Valenciana, dejar de permitir que una televisión pública que no aporta nada, absolutamente nada ni a la información, ni a la formación de los valencianos nos cueste un montón de dinero a los, cada vez menos, contribuyentes. Torró ha cumplido una de sus promesas electorales y ha cerrado Gandía Televisió: la verdad es que es para darle una muy sentida enhorabuena. Simultáneamente un grupo de empresarios, que se juegan su patrimonio en el envite, acaban de retomar las emisiones de información local en la Safor. Esto ha provocado el lamento unánime de los sempiternos apacentados en el presupuesto público. Los despechados trabajadores de la extelevisión pública han convocado una gran manifestación para protestar contra el alcalde de Gandía por haber cometido el imperdonable oprobio de clausurar una de las sanguijuelas de las finanzas públicas. A la convocatoria han acudido: los autodenominados indignados, asociaciones vecinales, los del PSPV, el Bloc, els Verds, y no sé cuántos colectivos más. Según los convocantes, acudieron más de doscientas personas. Es decir, casi había más entidades convocantes que asistentes reales a la manifestación. A ver cuándo se enteran estos «rojiprogres» que a la gente no le interesa quién ofrezca el servicio; le afecta, en el mejor de los casos, que se dé; lo que sí le importa es que al menos no le cueste.
Diari ABC, 8/07/2011

Entrevista Gandia Televisió

llibret-1En estes pàgines hi ha espai per a reflexionar, per a la crítica i per a riure’ns un poc del que ens passa a les pixavines i pixavins. La Delicà mostra el seu interés pel que passa als carrers de Gandia i als seus ciutadans. Per això, en el moment d’establir un llistat de temes per a donar forma al llibret de la falla un dels que ben prompte aparegueren va ser el cas de Gandia TV i el estrepitós tancament per part de l’executiu local. A més, per enredar més la madeixa el panorama mediàtic a la ciutat ha patit un sacsó que ha remogut els seus ciments.
Hem entrevistat a dos membres del Col·lectiu Gandia TV Sí, format per treballadores i treballadors acomiadats quan es tancà la televisió pública, amb la intenció de conèixer què sentiren i com estan vivint este procés -fins i tot judicial- . L’entrevista es va realitzar el passat més de març, i participaren Marc Gomar i Àlex Ruiz, qui deixen clara la seua postura front al tancament de la televisió i de quina manera s’han configurat els mitjans després d’este fet. Un Col·lectiu que ha seguit lluitant pels seus llocs de treball i per defendre un mitjà públic, el que els va fer guanyadors del Premi Llibertat d’Expressió de la Unió de Periodistes de Valencians en l’any 2012.

Per David Pérez

llibret-28Com explicarien què era Gandia TV i la seua importància de manera breu?
Marc Gomar: Un servei públic que informava i donava veu als ciutadans de la Safor. En ella tenien cabuda des dels clubs esportius a la Setmana Santa, dels creadors locals als que ens visitaven. I participativa: el col·lectiu de mestres, per exemple, va arribar a tenir el seu propi programa.
Àlex Ruiz: I un altre no menys important: un element cohesionador de la comarca. I tots dos elements, servei públic i comarca, el PP ens ha deixat ben clar que no els importen gens.
Per què es tanca Gandia TV?
MG: Per interessos econòmics.
ÀR: Per interessos polítics.
Què se’ls comunica als treballadors i treballadores en un primer moment?
MG: Abans del tancament, alguns regidors del PP i el mateix alcalde ens asseguren que retallarien costos, però estaríem millor. El dia que la tanquen, que la tornarien a obrir quan es creara un consorci amb Oliva i Tavernes de la Valldigna que legalitzaria una emissió suposadament il·legal perquè, a excepció de Levante TV, la resta d’empreses concessionàries de les llicències de TDT al País Valencià incompleixen els percentatges mínims de producció pròpia i ús del valencià. Gandia TV complia eixes dos obligacions.
ÀR: El dia del tancament: ‘aquesta vesprada no cal que torneu’.
Amb el pas del temps s’ha desmuntat aquella versió?
MG: No ha hagut el mínim interés per part de l’Ajuntament de Gandia en crear el consorci.
ÀR: No era una versió, era una excusa.
En quin punt està el procés judicial pels acomiadaments?
MG: Suspés a l’espera dels recursos presentats contra la sentència favorable a Àlex, però millor que ho explique ell.
ÀR: La sentència dicta que jo sóc treballador de l’empresa pública municipal Iniciatives de Comunicació de Gandia, i condemna solidàriament tant a RMC com a Iniciatives a indemnitzar-me o readmetre’m. RMC va optar per la indemnització, Iniciatives (l’Ajuntament) per recórrer la sentència. En això estem hores d’ara, esperant que el Tribunal Superior de Justícia es pronuncie.
Què podria suposar el cas d’Àlex Ruiz en tot el procés?
MG: L’anul·lació de l’ERO, és a dir, que ens haurien de tornar a acomiadar.
ÀR: L’ERO actual sols ha estat presentat per RMC. En la meua sentència el jutge diu que tant jo com la resta de treballadors treballàvem per a l’empresa municipal, per tant a l’ERO falta una empresa, com a mínim.
llibret-29Era car el model de televisió pública de Gandia TV?
MG: A cada ciutadà de Gandia, que eren els que la pagaven, li costava menys d’un euro al mes.
ÀR: Si comparem amb el que l’Ajuntament s’ha gastat amb les televisions privades era no sols barata, sinó que a més donava feina a 30 persones, més els treballadors que se necessitaven puntualment.
Podia ser més barata?
MG: Tant com haguera volgut el govern.
ÀR: O tan cara com Canal 9. Com se sol dir: “quan més sucre, més dolç”. Tot depén, en el cas dels mitjans públics, de la voluntat política.
Des del col·lectiu Gandia TV sí se’ls fa algun retret als anteriors responsables polítics?
MG: Jo cap. No vaig tindre més problemes per a exercir la professió que a Levante-EMV o El Mundo TV. Com allà hi havia uns superiors als que, de tant en tant, havies de convèncer sobre què era o no rellevant i noticiable.
ÀR: Jo, textualment allò que ja vaig dir en el discurs d’agraïment quan vam recollir el premi Llibertat d’Expressió de la Unió de Periodistes Valencians, més que un retret, una reflexió: els treballadors i les treballadores dels mitjans, encara que siguen públics, no som instruments al servei dels partits polítics governants, sinó que som professionals al servei de la ciutadania, però, sobretot, persones.
Es cometeren errors?
MG: Sí, però em quede amb els encerts.
ÀR: Òbviament, com en tot. És consubstancial a la condició humana.
A canvi de què s’han subvencionat les televisions privades, una vegada tancada Gandia TV?
MG: Ens ho haurien d’explicar el govern i el grup beneficiari. Sobre el paper, per a fer el que ja es feia a GandiaTV, però per més diners i en castellà.
De quants diners parlem?
MG: Mig milió d’euros a l’any, IVA a banda, a cadascuna.

llibret-30Quin és el panorama audiovisual actualment a Gandia?
MG: De monopoli. Les dues televisions privades estan actualment tutelades pel mateix grup.
ÀR: Com el panorama general que estem vivint: trist.
Penseu que hi ha interés en constituir el consorci comarcal?
MG: Cap.
ÀR: Per part del PP i d’Arturo Torró cap. Ja ens ha demostrat, com deia al principi, que ni li interesa allò públic ni molt menys la comarca, i fins i tot m’atreviria a dir que ni la ciutadania.
Qui ix beneficiat de tota esta situació?
MG: Clarament, la televisió privada perquè tampoc té cap sentit parlar d’ella en plural. És una televisió privada amb dos canals.
ÀR: És una altra de les incògnites de totes les que ja ens ha plantejat el govern municipal.
Què hi ha darrere de la compra de tele 7, baix el seu punt de vista?
MG: És molt sucós adquirir una televisió quan duu aparellada una sucosa subvenció. A més d’aconseguir el monopoli informatiu i publicitari.
ÀR: Algun dia ho sabrem, no sols el què també qui.
És molt democràtic que no se sàpiga de manera clara qui era el propietari de tele 7?
MG: No és tant una qüestió de democràcia, perquè parlem d’una empresa privada, com de transparència.
ÀR: Alguna cosa amagarien, pense.
Tele 7 ha tingut algun altre sentit que no fos el polític?
MG: No. D’una altra manera no hagueren tingut cabuda determinats personatges. Ni anuncis clarament electorals com el de la misteriosa Asociación Parados de Gandia que no s’ha tornat a manifestar, malgrat que, des de les eleccions, l’atur ha crescut en 1.500 persones.
ÀR: Rendible, parlant en termes econòmics, sembla que no ha sigut, sinó no s’entendria tant de moviment.
Com valoren les últimes declaracions d’Arturo Torró sobre Gandia TV?
MG: Pròpies d’ell. El més graciós és que, dos anys després, ell té programa de televisió i nosaltres no.
Els membres de Gandia TV sí, estan vetats a la comarca per a treballar? Per qui?
MG: Sí. Per desgràcia, vam haver de ser els primers en alçar la veu contra un govern acabat d’escollir amb majoria absoluta i això es paga. Els mitjans locals necessiten de la publicitat institucional per a tirar endavant i eviten contractar professionals incòmodes per al govern. No vull dir que els que treballen siguen còmodes; la majoria pateix pressions per a informar.
ÀR: Ens ho han dit claret: “sois tontos y os estáis cerrando puertas”, o “ningú dels qui esteu rere la pancarta aneu a treballar ací”. No cal ser massa intel·ligent per entendre-ho.

*Entrevista publicada en el llibret de la Falla La Delicà 2013

GANDIA TV NO T’OBLIDA*

-¿La televisión pública de Gandia es ya una quimera?

-Yo ya me he olvidado hace tiempo de ella. La televisión pública es ya pasado. Tenemos dos privadas y nos hemos ahorrado más de un millón de euros.

Dissabte passat, en aquest mateix mitjà, l’alcalde de Gandia confessava la mentida. El 4 de juliol de 2011, el PP mal tancava Gandia TV amb l’excusa d’una suposada -i mai demostrada- il·legalitat, però assegurava que la seua voluntat era arribar a un acord amb els ajuntaments d’Oliva i Tavernes per a reprendre les emissions. Nosaltres mai els vam creure. Des que havia guanyat les eleccions, en converses informals, els futurs governants ens tranquil·litzaven sobre el nostre futur laboral. El propi Arturo Torró ens assegurava que, amb ell, estaríem millor que mai. Any i mig després estem sense feina, amb les dues darreres nòmines impagades i en els tribunals per tal de cobrar la indemnització. I continuen sumant: els corresponents “salaris de tramitació” que dia rere dia se sumen des del 4 de juliol de 2011. Sense voluntat d’arribar a un acord que estalviara diners a l’Ajuntament i penalitats als ex treballadors.

Del tancament de GandiaTV no hi ha un únic responsable. En són 12, almenys. Els mateixos que li aplaudeixen cada ocurrència. Alguns d’ells, com Pep Just, van arribar a comentar els partits de futbol. Altres, com Toni Rodríguez o Vicent Gregori, eixien sovint per la televisió pública que, sense el seu vot favorable, mai s’haguera tancat.

O l’actual regidor popular Andrés Puig, qui malgrat treballar per a l’Ajuntament estava contractat en la mateixa cooperativa que els treballadors de Gandia Televisió. 13 responsables amb un clar beneficiari, el grup mediàtic local que ostenta el monopoli televisiu a la comarca. Perquè la segona mentida de la resposta d’Arturo Torró és el suposat estalvi.

GandiaTV, està documentat, costava 850.000 euros a l’any de mitjana, i consta en els pressupostos municipals aprovats en plenari. N’haguera pogut costar molts menys, si la voluntat haguera estat mantenir-la, però la intenció era clara. Acabar amb la televisió més seguida pels ciutadans de la Safor per aplanar el camí a la competència privada. I per assegurar-li l’èxit de l’operació, 3,5 milions d’euros en 3 anys per fer -és un dir- el que ja es feia en Gandia TV. I cessió gratuïta del material tècnic -millor que el que tenien en les privades- a les beneficiàries. Traguen comptes. El resultat és gastar quasi 1 milió d’euros més en televisió local en un moment on es retalla en sanitat i educació.

Recorden i comparen. L’evidència està a la vista en la seua pantalla. En dos canals diferents del mateix propietari, això sí. Amb programes com “El alcalde responde”. Amb pressumptes periodistes com Alberto Pina pagats amb diners de tots els gandians. Perquè els 3,5 milions d’euros de subvenció a Tele7Safor i TeleSafor.com no són d’Arturo Torró. Són de tots i, estaran d’acord amb nosaltres, no és moral gastar-ho en propaganda i benefici privat, mentre passem tanta necessitat.

Ser alcalde, i més d’una ciutat com Gandia, comporta una responsabilitat massa elevada com per a oblidar-se tan lleugerament d’allò que comporta la presa de certes decisions, i més quan afecten a la butxaca d’una ciutadania esquilmada i privada de serveis bàsics.

Marc Gomar i Àlex Ruiz, portaveus del Col·lectiu GandiaTVsí

*Article publicat el 12 de febrer de 2013 a l’edició de la Safor del diari “Las Provincias