Tag Archives: Gandia

Anem per feina: com votar(-me) a les #PrimàriesCompromís

tarja01alex

Per poder participar calia inscriure’s al cens abans del 21 de gener. Les votacions per internet tindran lloc els dies 28, 29 i 30 i presencialment el 31 de gener. Si esteu inscrits correctament rebreu un e-mail poc abans de les votacions amb un enllaç que servirà per obtindre el SMS al mòbil amb la clau per validar les votacions.

Les primàries se celebren per a les llistes tant a Corts Valencianes com a les llistes municipals. Com sabreu, em presente a la llista de l’Ajuntament de Gandia de la qual, després de les eleccions al maig, eixiran les futures regidores i regidors del canvi a Gandia. Per garantir la paritat hauràs d’ordenar segons les teues preferències un mínim de 5 noms de les candidatures (hi ha 9), i procurar la igualtat de gèneres (3 xiques i 2 xics o 2 xiques i 3 xics). La diferència de gèneres no pot superar mai més d’un vot entre dones i homes. És a dir que: si votes 6 el teu vot haurà de comptar amb 3 xiques i 3 xics, i si votes 7 (el màxim de candidatures que es poden ordenar), a 3 xiques i 4 xics.

A cada candidat i candidata li assignaràs un ordinal segons la teua preferència. La major puntuació correspon a l’ 1 i esta anirà minvant segons avance l’ordinal. (La fórmula matemàtica és 1/N on N és l’ordinal assignat).

Anem per feina: això vol dir que si poses Alexandre Ruiz Gadea en el lloc 1, m’estaràs donant suport amb 1 punt, però si em poses al lloc 2 només rebré 0,5, o si em poses al lloc 3 serà un 0,33 I així successivament…

Et recomane per tant que t’informes també de la resta de candidatures presentades per a Gandia. A més a més pots votar a l’única candidata o l’abstenció per a la capçalera de la llista: Lorena Milvaques.

La votació a Corts Valencianes és ben similar però ací el mínim de candidatures a ordenar serà de 7. I també votes a banda la capçalera (Enric Morera o abstenció) així com la candidatura a la Presidència de la Generalitat (Mònica Oltra o abstenció).

Als resultats de les votacions de les primàries es poden aplicar correctors per garantir tant la paritat d’homes i dones com la reserva de llocs, acordada per l’Assemblea local. Esta serà la llista definitiva que es presentarà davant la ciutadania a les eleccions del 24 de maig.

Dubtes? Contacta’m (alexandreruizgadea@gmail.com) i tractaré d’ajudar-te… Entre totes i tots canviarem la política i recuperarem Gandia. I recorda: #notinceslògan, tu tries 😉

*Informació elaborada gràcies a la COperació de perefuset.info, perquè #CanviarFaComboi

Anuncis

#AhoraEmpleo: retransmissió 2014

Ginés (31 anys, tècnic de so) ha tornat d’Alemanya després de dos mesos. Amb el que va estalviar amb un “minijob” (a l’estat espanyol també els hi ha però els anomenem com a contratos basura) a Madrid ha volgut testar alguna oportunitat laboral i millorar l’alemany que aprèn des de setembre de 2011 a l’EOI. Espere que arribem a temps perquè no haja d’anar-se’n. Ell i Lico han vingut a casa a conèixer Alexandra. Amb el gust que li ha agafat a la bicicleta Ginés està posant-se ‘fort’. D’alguna manera ha de cremar l’ansietat. Pobre, la Fanta que li hem pogut oferir crec que ja estava desbrafada, sap que no en tenim per a més i damunt ha sigut agraït.

Lico (realitzador) lliurava hui gràcies a la partida de pilota que va gravar a Genovés diumenge passat. Està content -l’han llogat d’ENG, cobra 900€ al mes, no li paguen les hores extres i ha d’anar fins València i tornar cada dia amb el vell cotxe que li ha prestat son pare-, la seua cara té un semblant feliç de “sentir-se útil” als 50 anys i després de tres d’atur. I encara que, entre gasolina i el menjador d’Ignasi i Violetta, pràcticament bescanvia el sou.

He quedat amb Marc (35 anys, redactor) esta vesprada, sembla que la seua advocada té notícies noves. El veig fotut últimament. Sembla vençut. Espere que sols siga pel cansament de la feinada que és la recollida d’olives. Els de CCOO han fet el ridícul amb la denúncia que li plantejaren. Volien emmarronir-lo per un article que contava veritats com a punys sobre aquella ‘negociació’ amb l’ajuntament. Com que no s’hi van atrevir a denunciar-nos a totes les companyes i companys que co-signarem el seu article, després van voler que el jutge demanara el canvi d’una paraula (!) en l’entrevista que ens va fer Gente. Ves per on, gràcies a això l’entrevista publicada dues voltes… En fi… Sempre hi serem, amic.

Hui és dimecres, segurament Salva (59 anys, presentador, els darrers anys de GTV operador de continuïtat) haurà dinat a Benipeixcar. Algun dia li preguntaré per eixe ‘ritual’. Vehement com ell sol però, encara que intente dissimular-ho, aquesta situació -tant la nostra com la d’ell- el fa patir molt. Cinquanta-nou anys i en l’atur no són -com hauria dit la Júlia– poca broma, encara que intente suavitzar el seu desassossec estudiant Dret en la UNED.

I al fil de Júlia (54 anys, redactora), si ací ens xuplem els dits amb el fred que està fent, a Cistella no vull ni pensar-ho. Com estarà Júlia? L’Empordà li ha donat una força espectacular. I això me n’alegra ja que aquesta vida no l’ha tractada com es mereix. Amb l’enorme feinada que té a Can Clotas encara té temps per escriure, de tant en tant, alguna cosa per algun mitjà del principat. Sempre m’ha semblat una periodista d’allò que se’n diu “de raça”. La qualitat dels seus programes per a Gandia TV ahí ha quedat.

Ferran (59 anys, productor) no es perd cap curs del Servef. Del que siga: agricultura ecològica (fa unes tomaques valencianes espectaculars), instal·lador…

Este migdia hem passat per la tenda d’Anna (44 anys, administrativa), però estava tancada. Deu estar encara fotuda de l’operació d’estómac. Esperem que li vaja molt bé. Ha sigut valenta de fer un préstec i arriscar-se amb una botiga de roba, amb la que cau. Casar-se amb Juanvi l’ha feta feliç. Estava radiant el dia de la boda.

I Ramon (54 anys, redactor), què en farà? Fa mesos que no sé res d’ell -la “motet” se li va trencar, i per vindre fins Gandia ho ha de fer amb l’autobús- i parlant d’açò i d’allò amb Lico este matí se m’ha oblidat preguntar-li. Deu estar, com cada dia, amunt i avall vora mar després de llegir el diari al Racó. La prestació se li va acabar fa més d’un any, no rep cap ajuda. És sui generis, però s’ha guanyat un futur millor després de tota una vida dedicada a la informació comarcal.

Juanlu (41 anys, càmera) fa ziga-zaga com a freelance, es dóna d’alta i baixa com a autònom depenent de la feina que li entra. Entre mitges té cura de la seua xiqueta de 4 anys. Com Paco (38 anys, càmera, realitzador, muntador…), qui hauria sigut un magnífic cronista per a qualsevol ciutat: no conec ningú que anote absolutament tot i amb tanta cura com ell 😉

Fa temps que no sé res d’Òscar (35 anys, redactor). La darrera vegada que ens vam creuar pel carrer em contava que anava “d’ací cap allà pegant tombs i sense un gallet”, però estava preparant un documental sobre l’Auir. Me n’alegra, això vol dir que no ha perdut el seu esperit crític ja que sempre ha fugit fins i tot de l’autocensura amb contundència i gran convenciment.

Lluïsa (47 anys, administrativa) ho té fotut perquè li paguen l’ajuda per la discapacitat que té a un ull. Damunt! El magatzem de taronja la té absorbida. No es queixa, almenys té feina una temporada i pot tirar endavant amb la seua filla.

Àngels (38 anys, càmera -de les millors-, editora…) i jo (40 anys, ajudant de postproducció i operador de continuïtat) lluitem des de fa tres mesos per fer-ho amb la nostra, amb Alexandra. Ens han concedit el subsidi ‘per càrregues familiars’: 426€! Amb això, el que guanya Àngels fent neteja i alguna extra que fem com a cambrers… de moment podem pagar la hipoteca. Alexandra no patirà, almenys llet no li’n faltarà, ja s’encarreguen els seus avis que siga així.

… i Gemma (redactora -periodista- ara mestra d’anglès), i Sergi (càmera), i Sònia (redactora, ara en l’equip de Las Mañanas de Cuatro), i Carlos (càmera), i Martí (editor), i Anna (redactora), i Andrés (càmera), i Marta (administrativa), i Jose (redactor), i Joana (administrativa)… Toni (muntador) i Juper (redactor) van tindre més sort ja que, afortunadament, van trobar feina de seguida a Tele 7.

Tres anys i sis mesos en un bucle vital promogut pel #AhoraEmpleo, esperant la justícia que marque el TC per posar Off a uns acomiadaments il·legals i re-sintonitzar les nostres vides.

*Publicat en Gente de la Safor (2/01/2015)

El #canvivalencià no arribarà sol

Que en 2015 aconseguim, tambè, valoritzar (la millor protecció) el patrimoni que ens resta, testimoni d’allò que hem sigut i viscut, i orgull pel que tornarem a ser. El ‪#‎canvivalencià‬ no arribarà sol, ho farà des d’allò xicotet; sols serà possible si cadascuna de les gandianes i gandians (valencianes i valencians) així ho volem, si així ho decidim. Bon any a totes i tots.

pinterest.com

Posa un Àlex Ruiz en la teua llista*

En juliol de 2011, quan acabava d’obtenir la primera majoria absoluta en la història recent de Gandia, el PP tancava la televisió pública per les raons econòmiques que coneixeríem mig any després: el benefici d’uns particulars mitjançant l’espoli d’un servei públic que, amb més llum que ombres, havia esdevingut un referent pels ciutadans i en el panorama televisiu valencià com testimonien els nombrosos reconeixements públics atorgats per col·lectius musicals, empresarials i educatius.

En aquells moments de temor, ràbia i desconcert, un treballador tan discret com crític i exigent amb el paper que havia d’acomplir un mitjà públic, va liderar les mobilitzacions de protesta que van obtenir el reconeixement de la Unió de Periodistes Valencians amb el premi Llibertat d’Expressió 2012. Aquell professional, Àlex Ruiz, ha presentat la seua candidatura per a formar part de la llista de Compromís en les eleccions municipals de 2015.

Més enllà de l’opció política, coneixedors del tarannà i la trajectòria, estem convençuts que la presència d’Àlex Ruiz en la corporació municipal es traduiria en la ferma defensa dels interessos generals sobre els particulars, d’uns mitjans públics i professionals al servei dels ciutadans i no de la propaganda. Un digne representat dels ciutadans sense les càrregues fosques ni els favors a tornar que en l’actual legislatura han estat democràticament nefastos, econòmicament insostenibles i, en definitiva, incompatibles amb l’interés general.

En l’actual situació, uns mitjans públics estalviarien diners a l’Ajuntament, millorarien el servei, garantirien la pluralitat i esdevindrien el millor promotor turístic d’una Gandia oberta, culta, preparada i a l’avantguarda en l’àmbit valencià. Perquè creguem en els mitjans de comunicació com un servei públic fonamental per a la salut democràtica i la convivència, manifestem el nostre suport a Àlex Ruiz i esperem que en siguen més, des de qualsevol opció política, els que ho tinguen tan clar com ell.

El nostre és un aval personal a Àlex Ruiz, com a company de lluita i treball en Gandia TV, el suport a una causa que és també la nostra i que ara enceta des de l’àmbit polític. Gandia necessita representants públics amb la capacitat, els principis i la determinació que Àlex Ruiz ha demostrat.

Júlia Planelles, Àngels Selfa, Vicent Llodrà, Óscar Grifoll, Lluïsa Climent, Marc Gomar, Ginés Romero, Salvador Pérez Franco, Paco Garcia, Juan Luís Cardona, Anna Piera, Ferran Millet i Ramon Peiró.

*Carta publicada en el diari Levante-EMV (21/12/2014) i Gente de la Safor (22/12/2014)

Per què em presente a les #PrimàriesCompromís

tarja01alexVaig nàixer a Gandia el 1974. Professionalment he dedicat un terç de la meua vida als mitjans de comunicació, en concret a la informació gràfica. Sóc fotoperiodista, en l’atur (un de tants), amb estudis d’Antropologia, ara capficat en el grau d’Història en la UNED, i pare d’Alexandra des del 30 de setembre de 2014.

He crescut entre la ciutat dels Borja, el carrer sant Roc de Bellreguard i el Molí Miquel de Rafelcofer (travessant el barranc de Sotaia, òbviament), sense oblidar-me de les vesprades al carrer de l’Antigor d’Almoines. No entenc el món sense la Safor; com tampoc sense els meus, sense la fotografia, sense la comunicació, sense l’activisme. Tampoc l’entenc sense la Soledat de Bellreguard, la Confraria a la qual pertany des que em va inscriure mon pare, als 13 anys.

Milite des de fa una dotzena d’anys en el Bloc Nacionalista Valencià i, des de 2012, dedique tot el meu temps (com he dit adés estic aturat, desgraciadament, com milers i milers de valencianes i valencians) a ser el responsable d’Organització de Compromís per Gandia i el conjugue amb la secretaria d’Innovació i Xarxes de Compromís de la Safor-Valldigna. I forme part del Consell General de la Coalició Compromís. Faig política perquè -encara que sone a tòpic- com deia Fuster: «tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres». De polítiques en contra, desgraciadament, valencianes i valencians som els que més i millor en podem parlar des de fa segles. Crec en una política que meresca el nom; una política que pose per damunt de tot el benestar de la ciutadania exigent amb els seus governs que, mobilitzada i reivindicativa, siga el motor dels canvis.

Vull una ciutat lliure i democràtica, amb un teixit associatiu lliure, mitjans lliures que garantesquen la llibertat d’expressió, on ningú -persones o associacions- se senta atemorit per expressar-se lliurement; on el govern municipal siga el primer en respectar les llibertats d’expressió i informació i garantir les de la ciutadania de Gandia.

Vull una ciutat innovadora, que canalitze el capital humà que any rere any es forma al Campus de Gandia; una Gandia culta que es retrobe amb els Clàssics, amb la història i amb la cultura; que valoritze -la millor protecció- i no pose preu al seu patrimoni; que es reconcilie amb el seu entorn natural i la seua agricultura de qualitat. Una Gandia orgullosa de si mateix, del seu passat, però sobretot que garantesca el futur de les persones que hi vivim. Una ciutat a l’avantguarda, capital de la Safor i de les Comarques Centrals Valencianes.

Per això #notinceslògan, perquè vull que la veu siga la vostra, que construïm entre totes i tots el projecte de ciutat, que dissenyem una altra política on allò fonamental siga la comunicació amb la gent i la capacitat de decisió de la ciutadania. No tinc eslògan, tu el tries; tu tries.