«Los madrileños no la entienden»

Desmantellament de l'escultura d'Antoni MIró. Foto: Natxo Francés

Desmantellament de l’escultura d’Antoni Miró. Foto: Natxo Francés

La fal·làcia de pes emprada per Arturo Torró quan va anunciar el trasllat de l’escultura d’Antoni Miró 25 d’Abril de 1707 fou «los madrileños no la entienden», i hi afegí que la seua intenció era «dignificar la escultura ya que no se puede apreciar en todo su esplendor y mucha gente opina que es una barrera. Un trozo de hierro que cuando vas en coche no lo aprecias y que no es el sitio ideal».

Arguments, tots ells, que sols han convençut els seus incondicionals, als quals hi afegí de forma dramàtica que «ninguno de ellos es partidario de este gobierno, ni de este alcalde», en referència a un grup d’artistes, escriptors i representants d’entitats culturals els quals adreçaren un escrit a la Conselleria de Cultura demanant la paralització del trasllat.

I arribà l’explicació definitiva, l’únic argument: “de forma sutil pero certera, la escultura diseñada por Miró sobre el 25 d’Abril, esconde símbolos catalanistas. En concreto, las cuatro barras que conforman la bandera ‘cuatribarrada’ de Cataluña, que están camufladas y sólo se aprecian en perspectiva”. Aquests eren els veritables motius del trasllat d’aquell qui governa des del ressentiment, des del fetge i faltant a la intel·ligència de la gent.

La intel·ligència de la gent d’ací i d’allà, ja siga Pego o Madrid, buscant l’enfrontament, encara que siga d’una manera inconscient. Torró desconeix la realitat de la ciutat que governa, perquè hauria de saber que en l’imaginari col·lectiu gandià molesta i molt allò que ell utilitzà per fer el rendibú a la seua companya de partit i expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, en la seua visita a Gandia: «Esperanza, ésta es tu playa. Ésta es la playa de Madrid».

Atac directe i sense miraments a la cultura, i més si n’és pròpia, el seu principal enemic. Posats a voler ser súbdits i subordinats -com a molt, “de provincias”- el pensament crític, les persones lliures, una ciutadania de ple dret, els fan massa por, perquè llavors no governaria el més tonto.

“Venceréis pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta, pero no convenceréis porque convencer significa persuadir”, com va dir Miguel de Unamuno. Un menyspreu calculat a la memòria col·lectiva del poble valencià, ja que era tot previst perquè l’obra que commemora la desfeta d’Almansa a Gandia fóra traslladada coincidint amb la data del 25 d’abril, encara que una mesura cautelar ho va impedir. Però, com a mostra de la seua magnanimitat, i un cop retirada la figura judicial que va impedir el trasllat temporalment, l’alcalde de Gandia anuncià que traslladarien l’escultura en passar les eleccions europees, per a «respectar el procés electoral per complet». I així ho ha acomplit. Perquè això sí cal reconèixer-li-ho: complix totes les amenaces.

Un trasllat que ha passat ja del famós “coste cero”, eslògan que porta venent Torró tota la legislatura, a uns 24.000€ -segons contempla l’expedient municipal-, o que haurà pogut sumar més de 100.000€ segons un informe tècnic dels advocats de Miró. Tot un desgavell en una ciutat amb un atur que ha pujat un 17’34% des que el Partit Popular assumí l’alcaldia de Gandia amb la promesa “Ahora empleo”.

Estos són els “únics” defensors de les senyes d’identitat valencianes. Aquests són els patriotas que porten 307 anys intentant fer-nos desaparèixer com a poble; aquests són els nacionalistes espanyols, fins que els toquen la butxaca, els qui promouen eslògans com “Lo que defraudas tú, lo pagamos todos”, però que s’obliden de fer-los per dir qui paga quan furten ells. Malgrat tot, “no podran res”.

 
*Publicat al núm. 395, juliol-agost de 2014, de la revista Saó
Anuncis

La quarta dimensió

Pàgina 37 / Revista Saó núm. 391, març 2014

Pàgina 37 / Revista Saó núm. 391, març 2014

«I ara se la mossega vosté!…» (la llengua, no pensen malament). I és que les eixides de to de l’alcalde de Gandia, Arturo Torró, són l’ordre del dia dels plenaris municipals.

La seua imatge esportiva, amb vestits ajustats, i la seu trajectòria com a empresari d’èxit queden diluïdes de seguida quan aquest home pren la paraula i l’acompanya amb la seua acció de govern.

La seua concepció moderna de la gestió, un dels arguments emprats per treure a Gandia de la Mancomunitat de Municipis de la Safor, topa amb l’aposta per models econòmics fracassats com el que ara proposa per urbanitzar l’Auir, per la desestacionalització del turisme de platja organitzant corregudes de bous i concerts al mes de juliol, per esborrar un edifici concebut per a la investigació aplicada a l’empresa. Que externalitza (fins ara privatitza) serveis que abans eren un símbol de la ciutat, com ara la televisió pública municipal, Gandia Televisió, i la xarxa d’escoletes públiques, mentre decreta la municipalització de boleres, discoteques o rescata llicències de taxi. Que desmantella les instal·lacions del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València i alhora cedeix tot un edifici municipal perquè un col·legi privat s’instal·le a la ciutat. Que reconverteix concessionaris de cotxes en caserna per a la Policia Local. Que fa misses per donar gràcies a Déu per la victòria electoral del Partit Popular a la ciutat i que alhora fomenta programes televisius de dubtosa moralitat i pitjor imatge per a la ciutat com ara el Gandia Shore. Que pretén dignificar (després de qualificar-la com a tros de ferro) l’escultura «25 d’Abril» d’Antoni Miró, que commemora els 300 anys de la desfeta d’Almansa, traslladant-la de lloc perquè «els madrilenys no l’entenen» i en la rotonda on està vol posar unes lletres «en 4 dimensions».

És la quarta dimensió en què sembla que s’ha instal·lat el govern del Partit Popular local, al qual a la ciutat ja hi ha qui l’anomena com «el partido de las plazas» perquè la principal, si no l’única, inversió municipal en obra pública ha estat la reforma de quatre places i l’habilitació d’altres tres solars com a places.

I amb «P» també comencen les altres inversions que s’han fet o es projecten, la reforma de tres parcs o el desmantellament de tretze xiringuitos a la platja Nord per construir-ne huit de nous, amb concessions polèmiques, o la construcció de la platja Varadero amb xiringuito inclòs.

Aquest és l’home que sembla estar per damunt del bé i del mal, que no admet l’equivocació i que respon en el plenari a la ciutadania que li qüestiona la urbanització de l’Auir amb: «ja teniu la foto? S’alça el plenari».

*Publicat al núm. 391, març de 2014, de la revista Saó.

hi era

perquè sovint no he fotografiat moments convençut que un dia anaven a desaparèixer i no en volia deixar testimoni, que jo hi era; en canvi he fotografiat moments que mai no hagués vollgut que acabaren, potser perquè entenia que un bon dia acabarien desapareixent i en volia deixar testimoni, que allò que resta en aquesta llum emprada un dia va ser viscut