Discurs d’investidura com a alcalde de Bellreguard

Benvolgudes veïnes i benvolguts veïns de Bellreguard

Sr. Climent, conseller d’Economia Sostenible, benvolgut Rafa

Sra. Amigó, vicepresidenta de la Diputació de València, benvolguda Maria Josep

Sr. Moya, director general d’Esport de la Generalitat, benvolgut Josep Miquel

Sr. Baldoví, diputat en el Congrés, benvolgut Baldo

Sr. Ferrandis, president de la Mancomunitat de Municipis de la Safor, benvolgut Tomàs

Sra. Milvaques, vicealcaldessa de Gandia, benvolguda Lorena

Sr. González, alcalde d’Oliva, benvolgut David

Sra. Seguí, alcaldessa de Guardamar de la Safor, benvolguda Rosana

Sr. Català, alcalde de Palmera, benvolgut Àlvar

Sr. Estruch, alcalde de Beniarjó, benvolgut Marc

Sra. Domínguez, alcaldessa de Potries, benvolguda Assumpta

Sra. Morant, regidora de Polítiques Educatives i de Joventut de l’Ajuntament de Gandia, benvolguda Laura, companya del Grup Municipal Més Gandia

Sr. González, regidor de Reponsabilitat Social i Polítiques amb la Ciutadania de l’Ajuntament de Gandia, benvolgut Nahuel, company del Grup Municipal Més Gandia

Benvolgudes companyes i companys regidors i regidores

Sr. Avargues, exalcalde de Bellreguard, benvolgut Paco

Sr. Puig, exalcalde de Bellreguard, benvolgut Facund

Sr. Cremades, exalcalde de Bellreguard, benvolgut Pere

Sr. Emilio Pedreño, cap de la Policia Local de Bellreguard

Mossén Soler, rector de la Parròquia Sant Miquel de Bellreguard, benvolgut Vicent

Sra. Aziza, representant de la comunitat musulmana de Bellreguard, as-salamu alay-kum

Benvolguts Artur Hernández i Xavi Martí i benvolguda Mentxu Balaguer, membres de l’executiva nacional del Bloc Nacionalista Valencià

Benvolgut Toni Infante, coordinador de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià

Benvolguda Jacinta Rubio, secretària comarcal del Bloc – Compromís de la Safor-Valldigna, i membres de l’Executiva comarcal

Benvolgut Dani Canet, secretari comarcal de Joves PV – Compromís, i membres de l’Executiva comarcal

Benvolgut Ivà Bonet, secretari local del Bloc – Compromís de Gandia, i membres de l’executiva local

Companyes i companys del Bloc – Compromís

Família, amigues i amics

Senyor secretari

Paco, Marola, Eva, Llorenç, Jaume, Marcos, Jaume, Dora, Joan, Alícia

Abans de començar em permetran que manifeste el meu agraïment, ara ja com a alcalde, al que fins fa uns dies era el nostre alcalde, Joan Marco. Gràcies, Joan, per la seua dedicació al nostre Poble i, com li deia en el Ple de la seua renúncia, un orgull haver format part del govern el qual ha presidit.

És per mi un immens honor comptar amb totes i tots vostés ací, hui, en un dels dies més importants de la meua vida. Hui, 30 de setembre, en què Alexandra, la meua filla, complix 3 anys.

Assumisc l’Alcaldia de Bellreguard sabedor de l’enorme llegat que suposa per a mi, amb la càrrega emotiva de la història i del record per les absències, amb la responsabilitat compartida durant generacions, amb anhels i derrotes, amb oblits i memòries.

Assumisc l’Alcaldia amb l’emoció de vindrem a la memòria totes les persones que hui ja no hi són, i que han estat fonamentals en la meua formació humana: els meus avis, Miquel i Amparo, Joaquina i Manolo, mon pare, Alejandro

la gent del racó del carrer sant Roc: la tia Maria, Pepica la botoneres, Dolores la polseguera, Pura de rico… el meu roglet.

Gent de poblet, gent de roglet”, diu un refrany que tinc per capçalera de la meua forma d’entendre el món.

Hui tinc l’immens honor de tindre l’oportunitat d’aportar al meu poble allò aprés en aquell roglet, en què la senzillesa era una forma de vida i que hui ha d’esdevindre necessària per canviar les coses, perquè entre totes i tots canviem les coses.

De la necessària transversalitat alhora de conviure, del respecte a l’adversari, del valor del consens i de la fermesa de les meues conviccions al servei del País Valencià.

L’actual corporació municipal de Bellreguard som d’una nova generació, una generació inclusiva, una corporació -com a dades curioses- que seu ara mateix en una mateixa taula a 3 alcaldes de 3 partits diferents, a regidors novells com jo amb un regidor que ja ho fou en la repressa de les eleccions democràtiques en 1979, com Jaume Borràs, amb qui serà un honor celebrar, el 2019, els 40 anys d’estes primeres eleccions després del franquisme. Nou alcaldes i una alcaldessa m’han precedit en estos 40 anys, i desenes de regidores i regidors a qui m’agradaria traslladar, com a alcalde, un profund agraïment per la seua dedicació, una dedicació prestada a base d’hores sacrificades a família i amistats per dedicar-les al bé comú, amb la pròpia satisfacció com a única percepció.

Com els deia, sóc l’onzé alcalde de Bellreguard des de la repressa democràtica als ajuntaments de l’Estat espanyol, però em permetran que tinga un especial record a aquells a qui ser alcalde del nostre poble els costà la vida o la llibertat:

  • Miquel Escrivà Pellicer, assassinat a Sagra el 28 d’agost de 1936
  • Antoni Vicent Borràs Ibáñez, assassinat a Paterna el 8 de març de 1940
  • Salvador Borràs Garcia, assassinat a Paterna el 9 de maig de 1940
  • Germán Gadea March, condemnat a 30 anys de pressó en Sant Miquel dels Reis, i que tot i així, tornà a ser alcalde, el segon des de la repressa

La memòria democràtica és necessària per a la higiene democràtica. I en farem, de memòria.

Presidiré un govern que ja hem encetat profunds canvis, començant per nosaltres mateix, el PSPV i Compromís, qui hem aprés a normalitzar la nostra relació, la qual cosa ens ha permés conformar un govern amb un ample suport social fruit de la suma dels nostres resultats en les darreres eleccions locals. Canvis d’arrel en la concepció sociopolítica, amb la implemtació de la Participació Ciutadana i el Pla d’Igualtat, Inclusió i Cohesió Social, que amb la implicació de totes i tots aconseguirem consolidar.

Sóc un profund convençut del dret a decidir, i més en uns temps on defensar la democràcia s’ha convertit en una qüestió revolucionària. Una democràcia que hem de defensar més que mai, i encara més arran de la resposta del govern de l’Estat espanyol davant el simple i democràtic dret d’exercir el vot. I això ho hem de fer des de baix, els ajuntaments hem de ser qui encapçalem l’apoderament de les veïnes i veïns, de la seua implicació social i política, si no volem vore’ns segrestats per un estat que sembla haver-se desfet del seu corfoll d’aparença democràtica i que conculca drets fonamentals com la llibertat d’expressió, o de reunió pacífica.

Els i les governants cal que aprenguem ja d’una vegada per totes que no manem, que mana el poble. Els i les governants obedim el poble. Per això cal un poble que s’apodere, que vença la por i ocupe el seu lloc. Com deia Fuster: “tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”

Malgrat totes aquelles accions que m’agradaria dur a terme, sóc conscient de la limitació del temps de què disposem. Tot i així vull exposar-los breument les principals accions que aniran en la línea de millorar la vida de les nostres veïnes i veïns. I per això sols cal escoltar la gent, les nostres veïnes i veïns saben millor que ningú com i què volen per al nostre poble. I eixes prioritats són 3: neteja dels espais públics, cura dels espais d’esbargiment i tolerància zero front a l’incivisme. Eixes seran les 3 accions sobre les que pivotarà el meu govern. I per a poder fer-ho dotarem l’Ajuntament i els nostres treballadors i treballadores municipals i Policia Local, als qui agraisc la seua tasca, dels mitjans adients perquè estiguen en tot moment al servei de la ciutadania.

Però no sols això, com els he dit, incidirem en la Participació Ciutadana- Una acció preferent serà la de convertir les escoles velles en el seu centre nuclear, on totes les associacions locals, vertaderes escoles de democràcia, tinguen el seu lloc per dur endavant la seua tasca. Però per a la qual cosa necessitem la seua remodelació, pel que cercarem la complicitat de la Diputació, senyora vicepresidenta. Un centre associatiu que, des de ja, propose que s’anomene “Espai Associatiu Vicenta Seguí”, en honor i record de la primera dona regidora de tota la història del nostre Ajuntament, l’any 1938. Regidora d’allò que s’anomenava “instrucció pública” -ensenyament-, i que sota les seues competències s’hi trobaven les escoles. Vicenta fou desterrada de Bellreguard en acabar la Guerra Civil, mai no tornà a viure-hi. Un espai d’ensenyament reconvertit en espai de convivència, en espai democràtic.

Continuarem, com deia, en la defensa d’una societat igualitària i inclusiva. En la posada en valor del nostre patrimoni. En la protecció de manifestacions que ens identifiquen com a poble, per això proposaré al Ple la declaració de bens immaterials de rellevància local “Els Pedacets” (el nostre genuí personatge que anuncia les nostres festes), “Els cabos” o “Caps de Ferro” que manté vius la Confraria del Sant Sepulcre, i el Ball de la Forca, únic ball de bastons de la Safor, i que és nostre, bellreguardí.

Però també del medi natural. Tenim el privilegi de tindre platja, de tindre mar, és hora de canviar la concepció que hi tenim sols d’espai urbanitzat, per començar a vore-la com a espai natural que hem de respectar i conviure-hi.

Bellreguard del tercer mil·leni és mereix tindre dins del seu terme, mal que siga un trosset de marjal viva convivint harmònicament amb les hortes i casetes. privar els nostres néts d’aquest regal, d’aquest trosset de paradís, privar-los de jugar amb el fang, les canyes, les granotes, els parotets o les colobres, de botar màrgens i séquies, de grimpar pels arbres i rebolcar-se sobre l’herba fóra privar-los d’una de les millors i més instructives fineses que ens pot oferir la vida”. Això ens deixava escrit el desaparegut i benvolgut Joan Pellicer. Vull anunciar-los que ho farem, els nostres néts tindran eixe regal que ens demanava Joan. Un regal fruit de les moltes converses que Joan Marco i jo hem mantés durant este temps i que concretarem en uns mesos.

Com també, fruit d’eixes converses, tindrem una nova biblioteca municipal a Bellreguard. L’actual eixirà d’este segon pis de la Casa de Cultura per ubicar-se a peu de carrer. Una biblioteca moderna i adaptada als nous temps.

Com moderna serà la nostra administració municipal, al front de la qual s’hi troba el nostre secretari. Dependències municipals les quals remodelarem per donar una millor i més propera atenció a la ciutadania, i que es dotarà de les més modernes eines de gestió electrònica que està desenvolupan, vull deixar-ho palés, el propi departament municipal d’informàtica amb programari lliure, i pel qual ja s’han interessat 6 ajuntaments més.

Consolidarem també les Converses de Maig que encetà l’alcalde Marco. Un fòrum nacional valencià per parlar-ne i reflexionar sobre què som els valencians i cap on volem anar, i que han d’esdevindre la fita cultural del nostre poble.

Caldrà parlar-ne de les Festes del Poble. De quin model de festes volem les bellreguardines i bellreguardins. El debat és al carrer i cal canalitzar-lo perquè totes i tots ens sentim identificats i gaudim de les nostres grans festes.

I el gran repte, el gran repte d’esta legislatura: la remunicipalització de la gestió de l’aigua potable i la creació de la regidoria de l’aigua, que assumisc personalment. L’aigua és un bé essencial, un dret humà reconegut així per l’assemblea de les Nacions Unides. Un govern, i més un govern d’esquerres, no pot permetre que de serveis estratègics i bens essencials se’n faça negoci i així ho hem entés, i anem a dur endavant, l’actual govern, que esperem el suport del partit popular, perquè és una qüestió de poble. Perquè a més acomplim així amb la declaració com a “poble contrari i insubmís al TTIP” que aprovàrem este Ple sense cap vot en contra. Tractat que vol mercantilitzar les nostres vides posant el benefici econòmic dels de sempre per sobre fins i tot de la democràcia.

També vull anunciar que el 2018 l’esport de Bellreguard tindrà la seua cita en la “Nit de l’esport bellreguardí”, on hi reconeixerem el treball de tots els i les esportistes que han destacat, destaquen i porten el nom del nostre poble allà on hi han competit.

Però mentre, hi continuarem fent. Anem a invertir 86.000€ concedits pels PIFS de la Diputació de València en la millora urbana i la seguretat del carrer València en la seua intersecció amb el malson de la N332; 148.000€ concedits per l’IVACE, depenent de la Conselleria d’Economia Sostenible, en el canvi de tot l’enllumenat públic exterior del casc urbà que, a més d’estalvi energètic, ens estalviarà anualment 47.000€ en el rebut de la llum que podrem invertir en altres necessitats. 133.000€, dels quals 85.000€ han estat també concedits per l’IVACE, en la millora de la nostra zona industrial, i altres 130.000€ que ens han correspost dels plans SOM de la Diputació de València en la millora d’esta Casa de Cultura i del CEIP Gregori Mayans. Gràcies vicepresidenta, gràcies conseller.

I continuarem, continuarem tocant les portes que calga perquè arriben inversions que milloren la qualitat de vida dels nostres veïns i les nostres veïnes.

Em sé com sóc. Sé reconèixer i assumir les meues errades i fer col·lectius els encerts. Estic convençut tant del suport i el treball de la meua companya Alícia, com dels meus companys i companya del PSPV, però continuaré cercant el suport del Partit Popular. Qui em coneix sap de la meua predisposició a tot i per a totes i tots, sense distincions.

Àngels, Alexandra, família, amigues i amics, sou el meu suport.

A la disposició de totes i tots. Moltes gràcies de nou.

 

 

Anuncis

Àlex Ruiz: “Encara estem a temps de revertir alguns dels problemes derivats de la falta de planificació comarcal”

El portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Bellreguard, Àlex Ruiz, acumula dos mèrits: d’una banda, haver afavorit el pacte amb el PSPV després d’haver coontribuït de forma determinant al restabliment d’unes relacions amb els socialistes que històricament han estat molt tenses, i d’altra banda la seua obsessió per la participació ciutadana i els avanços democràtics. Amb 42 anys, d’ací a pocs mesos, en una data encara sense determinar, rellevarà al socialista Joan Marco a l’alcaldia, d’acord amb allò establit al pacte de govern. Des de l’alcaldia es marca com objectiu convertir Bellreguard en un referent democràtic, conscienciar sobre les conseqüències del dèficit d’inversions al municipi, i propiciar una política comarcal que done solució a problemes com ara la mobilitat comarcal o els serveis mancomunats.

P – Sembla que la participació ciutadana siga el principal objectiu de la seua acció política.

R – La gent és participativa, encara que la cultura de la participació en els assumptes polítics està en estat inicial. Per aixó estem intentant fomentar la participació, i tot i que ara hem tingut la sort, l’oportunitat i la voluntat d’estimular la participació, estem notant que costa posar-ho en marxa. Sembla que quan els ciutadans veuen que tenen l’oportunitat de participar en els assumptes públics, l’ànsia inicial s’esvaeix un poc. El 15-M del 2011 hi havia molta gent activa, també a Bellreguard.

– D’ací a pocs mesos ocuparà vostè l’alcaldia. Quin són els seus principals reptes? 

La meua idea principal des de l’alcaldia és fomentar la participació, que Bellreguard siga un referent democràtic, sempre que els veïns així ho vullguen. I m’agradaria a més abordar qüestions que històricament mai s’han abordat a Bellreguard, com ara posar en valor el nostre patrimoni i la nostra identitat. No tenim un patrimoni històric excessiu, però sí coses que mereixen posar en valor, parle per eixemplde de “Ca la Senyora”, una residència dels Borja del segle XV, un refugi de la guerra, o l’antic ajuntament, inaugurat el 14 d’abril de 1936. També podem fer alguna actuació de tipus mediambiental, protegir alguna zona de marjal que encara ens queda a la platja, o crear la ruta de l’aigua, i sobretot posar en valor a Joan Pellicer, el seu llegat i la seua obra.

– Vostè ha impulsat com a regidor de Participació diferents debats sobre el fet identitari i el dret a decidir.

– Cal fer vore que des del municipalisme també es pot fer país. La gent se n’està adonant del tractament de l’Estat pel que fa a les inversions i els ciutadans volen dir la seua, perquè la manca d’inversions la pateixen de forma directa els ciutadans. La travessia urbana de la carretera N-332 és el paradigma. La carretera ha esdevingut part intrínseca de les nostres vides, moltes de les nostres celebracions festives les fem per la carretera nacional.  Hi ha un forn a la carretera al qual els camions li han tombat tres vegades la balconada en un any, i el propietari ha optat per fer recular la façana abans no li tornen a tirar la balconada. I la manca d’inversions també té el seu efecte pel que fa a la mobilitat comarcal i intercomarcal. Només tenint una bona mobilitat intracomarcal es solucinarien molts dels nostres problemes, i tot és conseqüència de l’infrafinançament. La situació és tan absurda que si una persona vol viatjar de Bellreguard a Almoines en transport públic no té altra opció que agafar primer un autobús fins a Gandia, i després altre de Gandia a Almoines. La situació de la mobilitat comarcal és lamentable, i hem de prendre consciència que si un  transport públic eficient no seria rendible econòmicament, si ho seria socialment i mediambiental.

‑ Quina solució proposa?

‑ Mancomunar serveis solucionaria molts dels problemes. Hi ha qüestions que són irreversibles perquè no hi ha hagut cap planificació: ara cada poble té el seu polígon industrial, o la seua ciutat esportiva. Un exemple: Bellreguard, Palmera i l’Alqueria hagureren pogut tindre una ciutat esportiva compartida amb tots els serveis i totes les prestacions. El resultat de la manca de planificació és que l’Alqueria, per exemple, té el seu polígon industrial sense naus ni activitat, com l’aeroport sense avions. Al final, el que aconseguim és asfixiar al ciutadà amb impostos que si s’hagueren planificat de forma mancomunada hagueren suposat major eficàcia i menor cost. Però sí es podria revertir la manca de planificació en altres serveis, com ara la mobilitat, la creació d’una televisió comarcal, la política mediambiental, el servei de policia local, o la creació de vies verdes d’àmbit comarcal.

– Afecta el Pativel (Pla d’Acció Territorial i Infraestructures Verdes del Litoral) a Bellreguard?

– No, Bellreguard té molt poc terme de litoral sense possibilitat de crèixer, però en qualsevol cas crec que el Pativel va a posar un poc de trellat per tot arreu. El pricipal problema que té la platja de Bellreguard és que té una trama urbana dels anys seixanta envellida en la qual mai s’ha invertit tot el que hauria sigut necessari. Ara caldrien molts recursos per a com a mínim canviar-li la cara. Hi estem fent xicotetes millores urbanes, però caldria molta inversió per a que realment poguera ser un lloc d’atracció turística. Però també ens hem de plantejar si volem ser un punt d’atracció turística, perquè ara és una platja familiar i tranquil·la, això també té el seu valor, i volem que mantinga eixe estatus.

‑ Com són les relacions amb el seu soci de govern, el PSPV?

‑ Les relacions ara amb el PSPV són bones, tot i que històricament hi ha hagut molta tensió pels dos mandats que el Bloc va ocupar l’alcaldia en 1999 i 2003 sense el suport del PSPV. Hem pogut dur endavant qüestions positives que han estat possibles gràcies a la bona salut del pacte de govern. Evidentment, les dues formaciones han hagut de renunciar a alguna cosa, però d’això es tracta. L’objetiu ha de ser compartit pels dos. El portaveu socialista i alcalde, Joan Marco, és dialogant i consensuador.

‑ Es poden donar per superades les tensions històriques amb el PSPV?

‑ Tot allò s’ha diluït amb el pas del temps, però també ha influït en les negociacions de l’actual pacte. L’acord va costar, fins i tot amb la bona voluntat amb la qual seiem a negociar. Pel que fa a Compromís, crec que estem sent molt lleials com a socis de govern, i no hi ha res que porte a pensar el contrari.

* Entrevista publicada a diariserpis.com el 17 d’abril de 2017

«arriben bandes, signe popular»

Gràcies, senyor alcalde.

Bon dia a totes i tots.

Senyor president de l’Agrupació Artístico-Musical Santa Cecília, Miquel Escrivà.

Senyor director de la Banda, Eugeni Llopis.

Senyor director de la Banda Jove, Jorge Buenrostro.

Músiques i Músics.

Sòcies i socis

En nom del Grup Municipal de Compromís, enhorabona. Enhorabona per este reconeixement, que entenem i volem que siga també un reconeixement a totes i tots els bellreguardins i bellreguardines que, almenys des de fa més de 175 anys, han sabut tindre cura i mantenir la música de banda al nostre poble. Un fet encetat el 1840 per la Confraria del Roser i que, des de 1980 i d’una manera magnífica, l’actual Agrupació ha sabut agafar, consolidar i eixamplar el testimoni.

Un reconeixement que, necessàriament i amb justícia, ha de ser també a Fernando Gadea, el tio Amorós; als lejieros; a la banda “Vella”; a la banda “Nova”; al mestre Burguete; als Esparza; i a tants i tants jornalers i llauradors, que en acabar la seua jornada a l’hort agafaren la solfa.

En massa ocasions, no sabem valorar allò que tenim davant de nosaltres. Estem tan acostumats que no ho considerem extraordinari, o pitjor: ho menyspreem. Les bandes de música, la música de banda, formen part de la nostra identitat valenciana. Fan festa i fan cultura. Diria més: fan festa de qualitat i cultura de qualitat, i fan Poble.

Les tenim tan a prop, coneixem tanta gent que hi forma part, que no ens parem a valorar la seua importància educativa, social, artística i econòmica. Amb major mèrit i tot, els compositors de música per a banda no estan tan reconeguts com els que es dediquen a un altre tipus de música.

Quan passen uns fallers, una filà o una esquadra desfilant aplaudim, i parem en passar els músics que porten darrere i que li donen sentit a la festa.

Quan algun o alguna dels nostres joves aconseguix viure de la música, es converteix en professional. Li ho reconeguem, però oblidem agrair-ho a l’entorn que ho ha fet possible i que de ben segur tampoc el vam saber animar, com a tots aquells que ho intenten i es queden pel camí.

Però perquè hi haja festa, perquè hi haja professionals, perquè hi haja concerts i peces per a interpretar, cal una mínima infraestructura musical, com la flamant Casa de la Música que hui estrenem el poble de Bellreguard. Cal una institució on adreçar-se per a començar en eixe món. Cal una banda de música. Ens cal una agrupació musical tan peculiar i tan nostra com l’Agrupació Artístico-Musical Santa Cecília de Bellreguard que vostés hui representen.

Gràcies per ser l’embaixadora del nostre poble. Gràcies per fer-nos festa. Gràcies per alegrar-nos la vida. Gràcies per alimentar-nos l’ànima.

Com diu un vers d’Estellés: «arriben bandes, signe popular».

 

Moltes gràcies.

 

*Intervenció en el Ple extraordinari de 15/01/2017, d’atorgament del Diploma de Reconeixement de Bellreguard a l’Agrupació Artístico-Musical Santa Cecília de Bellreguard.

Joan Pellicer, l’homenot de Bellreguard*

Joan Pellicer i Bataller ja és fill predilecte del seu poble, Bellreguard [Sotaia de la Safor]. Pellicer és un homenot, un jornaler de la cultura o, en resum, el botànic valencià més important des de Cavanilles, com també se’l qualifica. És, en tot cas, d’aquells que desmenteixen la dita aquella de «El sant, quan més lluny, més miraculós». No era un sant: era un científic. Tampoc eren miracles, era ciència. I allò més important: tots els elements de la seua màgia els tenia a mà. Posava en valor el que és nostre.

No vaig tindre la sort de conèixer personalment Joan. Quan dic «personalment» em referisc a emportar-me amb mi part de la seua saviesa després d’una bona conversa amb ell, com els va ocórrer a molts dels qui el van conèixer. Però sí que he conegut la persona pública, el divulgador audiovisual. L’homenot, que segons el Diccionari Normatiu Valencià és «l’home que destaca per la seua gran aportació intel·lectual, artística o cívica». Sense cap dubte, si algú mereix el qualificatiu i acompleix no un, sinó els tres requisits, -el d’intel·lectual, el d’artista i el cívic-, eixe és Joan Pellicer.

L’intel·lectual que proposava: ¿Seria tan difícil imaginar, junt a les encisadores i pulcres hortetes familiars i als bellíssims i ufanosos jardins particulars del poble i de la mar, unes sendes, unes séquies i uns camins igualment mirats i cuidats? I, ja posats a imaginar, tan fora de mare estaria destinar unes fanecades, per iniciativa particular o municipal, en el de l’Est o en Rodafam a recuperar un tros pur i exhuberant de la primitiva marjal de Bellreguard amb les seues aus, les seues flors i els seus samarucs i anguiles?.

L’artista, entre molts d’altres, del “Cant perdut”

On, digueu, digueu, a quin infern

ha anat a parar, sense culpa ni pecat,

l’olivera de la pujada de la mar,

el seu fullatge de plata, la seua ombra fina com un vel;

les llustroses moreres del camí de la Dula i del de l’Est

i aquell om gegant als portals de Rodafam?

Però on són els estius d’abans?

I la persona cívica i compromesa amb la seua terra, en totes les accepcions de la paraula: la que es xafa i la que es viu, la que definim i la que ens defineix. Com va deixar dit: «dissortadament a mi em toca treballar un poquet amb una certa urgència perquè la cadena de transmissió oral del saber popular, no només etnobotànic si no a quasi tots els nivells, pràcticament està trencada».

El de Joan Pellicer ha estat un treball immens per a fer possible que el llegat de tot un poble puga sobreviure en uns temps on sabem més de determinats personatges i modes a cinc mil quilòmetres de casa, gràcies a un senzill clic, que de la riquesa etnològica i natural que tenim a cinc minuts. Per això, vull aprofitar perquè el reconeixement de l’Ajuntament de Bellreguard cap al seu fill predilecte no acabe en el Ple de nomenament ni en els actes programats en abril. I anime als meus companys de corporació a que tirem endavant la publicació de la seua tesi doctoral Recerques etnobotàniques al territori diànic o Comarques Centrals Valencians que hores d’ara es pot descarregar des del web de la Universitat de València, però mereix sobradament que perdure en paper editada per l’ajuntament del seu poble.

Ja era hora que Bellreguard fóra agraït amb aquelles i aquells veïns que han portat o porten amb orgull el nom del nostre poble arreu. Que destaquen en qualsevol que siga la seua tasca i que amb això honoren Bellreguard i que, alhora, són un exemple, un espill on mirar-nos i una guia perquè comencem a protegir el nostre entorn més immediat. Per a protegir, cal estimar. I per a estimar, cal conèixer i comprendre i eixa crec que és, en resum, un dels aconseguiments de Joan Pellicer: donar-nos a conèixer, fer-nos comprendre, i amb això, aconseguir que estimem el nostre territori. Ara cal ser conseqüents i protegir-lo també.

Enhorabona a les seues filles Anna i Júlia, familiars i amistats, i gràcies a Joan Pellicer pel seu treball, sense cap dubte, tot un projecte vital.

*Opinió publicada a Levante-EMV ed. la Safor, divendres 1 d’abril de 2016

Bellreguard és cosa de tots*

bellreguardParticipa02Els darrers anys, s’ha parlat molt sobre la desafecció ciutadana cap a la política i amb raó: són nombroses les institucions que semblaven pertànyer als polítics i no al poble. L’actitud de molts dels primers no ajudava en absolut; el sistema feia la resta. Ara, ja que la ciutadania no s’acosta a la política, s’ha posat de moda acostar la política a la ciutadania, com si la política fóra propietat dels polítics i els polítics férem un favor a la ciutadania i no, tampoc es tracta d’això. La participació ciutadana està en les arrels de la democràcia, no és un element ornamental. Ho direm d’una altra manera: sense participació ciutadana no hi ha democràcia real; hi ha processos electorals. I així portem quasi 40 anys.

A Bellreguard donarem un pas decidit cap a la democràcia real amb el Reglament de Participació Ciutadana. Un reglament que torna a les ciutadanes i ciutadans el poder perquè intervinguen de manera directa en les decisions que afecten al poble. Un reglament perquè les majors de 16 anys no hagen d’esperar fins els 18, els 19 o els 20 -a les primeres eleccions amb majoria d’edat- perquè se les escolte. Un reglament, finalment, que tindrà en compte les associacions i els col·lectius perquè expressen les seues inquietuds. I, per què no, donarem veu les candidatures que superen el 3% en les eleccions municipals, i que l’actual llei electoral no els permet obtindre representació.

Consells sectorials. Introduïm la Mesa d’Entitats on estaran representades les associacions, o el Consell del Poble, del que formaran part totes les empadronades majors de 16 anys, però també aquelles que, sense estar censades, demostren els seus vincles amb Bellreguard. El Consell del Poble, un òrgan on tothom està representat, és el lloc adient per a prendre les decisions que afecten al futur del poble. Pel que fa al dia a dia, el reglament podrà convocar, a proposta del ple, Grups d’Intervenció Participativa amb ciutadanes i ciutadans escollits aleatòriament per a escoltar el seu parer. I, evidentment, consultes populars.

En tot cas, el paper és molt sofert i allò important és posar-lo en funcionament, practicar la democràcia. Per això, des d’ara mateix que el reglament es troba en període d’esmenes, vull animar a la participació perquè és i ha de ser de totes i per a totes; perquè entre totes serà més fàcil buscar solucions i compartir el futur.

*Opinió publicada a Levante-EMV ed. la Safor, dimecres 18 de novembre de 2015