Àlex Ruiz: ‘No entenc la política sense parlar amb la ciutadania’

Després de 4 anys on el Partit Popular va governar Bellreguard, en les eleccions municipals de 2015 es va produir la reconciliació entre el PSPV i l’ara anomenat Compromís, que acordaren compartir la legislatura repartint-se el temps de govern. Després que el socialista Joan Marco ocupara l’alcaldia durant 27 mesos, en setembre de 2017 prengué el relleu Àlex Ruiz. Amb la mirada posada en les pròximes eleccions, l’alcalde de Bellreguard conversa amb Safor Guia.

¿Com ha sigut l’experiència de ser, durant estos dos anys, alcalde de Bellreguard?
–Molt positiva. A la gent que ens agrada i ens apassiona la política, ser alcalde o alcaldessa del seu poble és un dels majors honors que es pot tindre. És per a mi un honor ser alcalde de Bellreguard, el poble dels meus avantpassats, i intentar millorar, en la mesura de les meues possibilitats, tant el municipi com el benestar de la gent que hi vivim.

¿Quina signatura ha aportat Compromís a l’Alcaldia?
–Pense que Compromís ha trencat moltes coses que semblaven establertes. Hem realitzat una manera de veure i fer política molt diferent del que s’estava fent. No només per la implementació de les polítiques municipals que hem desenvolupat durant esta legislatura, sinó per una manera diferent d’entendre la política. Jo no entenc la política sense parlar amb la ciutadania, penjant-se medalles o amb prepotència. Em considere una persona senzilla, accessible, que m’agrada parlar amb els veïns i treballar perquè el meu poble siga el millor poble. Sempre he entés que la política no és manar, és governar, i qui governa és el primer servidor públic. No es va a la política a servir-se sinó a servir, i el primer que ha d’abaixar el llom, prendre decisions i assumir responsabilitats és el que està al capdavant de tot.

Esta manera de veure la política s’ha exemplificat en la metodologia de govern, com als pressupostos participatius.
–No tan sols els pressupostos participatius, també amb la implementació de les polítiques participatives. Nosaltres creem la regidoria de Participació Ciutadana i, a partir d’ahí, ens posem com a full de ruta desenvolupar un reglament que institucionalitzara tots aquells àmbits dels quals volíem que la ciutadania prenguera partit. Eixe reglament de participació ciutadana és el que hem estat desenvolupant des de 2016. El primer òrgan que es posa en funcionament, fou el Consell de Xiquetes i Xiquets, perquè per a participar també s’ha d’educar en la participació. I eixa formació en la participació ha sigut la pedra angular de totes les polítiques participatives que hem desenvolupat.

¿Com definiria la participació ciutadana com a eix de govern?
–Normalment la gent creu que participació ciutadana és fer una consulta o fer unes votacions. Això no és participació ciutadana sinó el compromís social de la ciutadania en allò que li interessa i l’afecta en el seu dia a dia. Participació no és anar a votar cada 4 anys, és que la gent siga corresponsable de les decisions que es prenen en el poble i que cogoverne amb l’Ajuntament. Estem posant en marxa els diferents òrgans de manera escalonada, a mesura que veiem la necessitat. A més del Consell de Xiquets, s’ha posat en marxa la Mesa d’Entitats, s’han fet els pressupostos participatius… Però, sobretot, hem incidit molt en l’associacionisme, perquè les associacions són escoles de democràcia.

¿Per a la ciutadania és senzill d’acceptar este vessant participatiu?
–Depén de les franges d’edat: la infància, joventut i adolescència la tenim completament bolcada. S’estan fent tallers on els joves acorden què és el que volen per a Bellreguard i que siguen els protagonistes al poble. Tenim projectes en marxa com l’Espavila’t, conjuntament amb l’IES Joan Fuster, on els delegats de classe es coordinen per aportar tot allò que des de l’àmbit estudiantil repercuteix en la millora del centre. Això també es trasllada a Bellreguard amb la figura dels corresponsals, joves del poble que volen implicar-se directament en les polítiques o activitats de joventut que s’apliquen a Bellreguard.

¿La formació en participació és transversal o se centra en la joventut?
–Eixa formació s’ha fet no només en qüestions juvenils, sinó en la població en general, ja que la idea és educar a la gent en participació.

Perquè cada vegada prenga més paper a la vida del poble.
–Exacte. I alguna cosa estarem fent bé, perquè, per exemple, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies ens atorgà el guardó al Bon Govern pel nostre foment de la participació i la transparència. També hem sigut motiu d’estudi per part del Grup d’Investigació en Desenvolupament Territorial de la Universitat de València, el GRIDET.

¿I respecte als pressupostos participatius?
–Funcionen molt bé. El primer any arreplegàrem 84 propostes; l’any passat 93. Han participat en les votacions al voltant d’un 13% del cens, que són unes dades molt positives respecte al que s’està donant en altres llocs. Bellreguard és el poble del País Valencià que, en proporció, més diners destina als pressupostos participatius.


Una de les promeses electorals que heu complert ha sigut la recuperació de la gestió de l’aigua potable per part de l’Ajuntament.
–Des que el Bloc o Compromís ha estat al poble, un dels seus objectius ha sigut la municipalització del servei d’abastiment d’aigua potable. Nosaltres entenem que no s’ha de fer negoci amb un servei tan bàsic com l’aigua, un dret universal: ha d’estar en mans públiques i ser gestionat públicament. És un servei complicat, i més rescatar-lo després de més de 40 anys de gestió privada. Assumírem la titularitat en juliol de 2018 i, passet a passet, hem anat posant-nos al dia. La ciutadania ha passat de ser client a ser usuari; això implica que tots els ingressos provinents de l’aigua potable es reinvertiran en el cicle integral de l’aigua. Pretenem renovar tota la xarxa, modernitzar-la, informatitzar-la, i fins i tot, construir un dipòsit a la platja. La nostra previsió és fer una inversió a mitjà termini d’uns 500.000 euros, que implicarà també la unió del nucli urbà i la platja respecte al subministrament d’aigua.

A més a més, durant esta legislatura s’ha realitzat un esforç per actuar sobre els vials i millorar l’accessibilitat.
–Bellreguard tenia una tremenda falta de manteniment, obvia per a qualsevol persona que visquera al poble. Òbvies també han sigut les inversions que s’han realitzat per revertir esta situació. He de destacar la implicació del regidor d’urbanisme, Joan Marco, i el seu antecessor, Jaume Borràs, pel que respecta a la seua fixació en eliminar les barreres arquitectòniques i tenir un poble completament accessible dintre de les nostres possibilitats. També s’han realitzat moltíssimes millores urbanes: des de xicotetes actuacions que necessitaven els veïns fins a grans obres, com a l’avinguda de la Mar, amb inversions importants.

També han sigut rellevants algunes infraestructures que s’han realitzat o acabat durant esta legislatura.
–Tenim la gran obra que es va realitzar a l’inici de la legislatura, la casa de la Música, que provenia del famós Pla Confiança de l’expresident Camps, on hi havien uns diners assignats i que encara no s’havia executat. Ara s’està realitzant la tercera fase, en la que es dota l’edifici d’una fonoteca, una biblioteca i una aula de cambra, amb el que complirà tots els requisits per, en un futur, poder ser Conservatori. També hem realitzat el cobriment de la pista de bàsquet i hem emprés una reforma importantíssima de l’edifici de l’Ajuntament. Hem tret la biblioteca municipal que allí es localitzava a un local annex, molt més accessible. També s’ha tret de l’edifici les dependències de la policia, que allí no complien les condicions idònies. S’ha habilitat en un altre edifici municipal amb un depòsit de vehicles, del que abans no disposàvem. Això ens ha permés alliberar espai en l’Ajuntament i fer una reforma importantíssima, que ens ha deixat unes oficines municipals capdavanteres al servei del veïnat.

¿Quines són les aspiracions de Compromís per a les següents eleccions municipals?
–Tots els partits polítics ens presentem a les eleccions per guanyar-les i eixa és la nostra aspiració, però crec que ara es donen els condicionants perquè això siga possible. Hem realitzat una legislatura frenètica, amb moltíssim treball, i considere que li hem donat una espenta a Bellreguard importantíssima. La sensació que em feia la legislatura passada és que Bellreguard era un poble gris. Durant estos quatre anys li hem donat molt de color al poble i crec que la gent valora molt positivament el treball que hem fet. Això ens dóna garanties que els resultats seran molt positius per a Compromís. Falten 3 mesos per a les eleccions, amb molts projectes encara en marxa i d’altres per executar. Així que feina ens queda, i no es fa de cara a eleccions sinó per transformar Bellreguard perquè ocupe el lloc que li pertoca dintre de la comarca. Crec que ho estem aconseguint, però serà la gent la que ha de valorar-ho.

D’altra banda, s’ha confirmat com a candidat del PSPV al seu soci de govern i anterior alcalde esta mateixa legislatura, Joan Marco.
–Hem tingut una relació molt positiva per a Bellreguard amb eixe pacte de govern que fa uns anys s’hagués considerat impossible. La diversitat suma: treballar amb programes diferents, matisar-los, i que de dos programes es puga executar un de conjunt és positiu. D’esta manera, el ventall de gent sobre el que repercuteix de manera beneficiosa és molt més ample que si només governa un partit, i més si ho fa amb majoria absoluta que, com sabem, no demanen parer a ningú. Crec que eixes aportacions diferents acaben essent molt positives per al poble.

¿Com veu l’escenari polític que s’albira per a les pròximes eleccions autonòmiques?
–Veig un escenari esperançat. El govern del Botànic ha sigut el més positiu que li ha passat a este país en molts anys. Veníem d’una situació de més de 20 anys de corrupció i, per fi, s’han pogut obrir portes i finestres per permetre que entre l’aire. Una situació que ha permés començar a posar totes les qüestions al lloc i que tot allò que s’estava robant s’haja tornat a dirigir a la ciutadania. El bo infantil, gratuïtat de les escoletes de 2 a 3 anys, que no es paguen els llibres escolars o l’impuls a la construcció o reforma de molts centres educatius… ens dóna moltes esperances. I em referisc a l’educació perquè és la base de tot. S’ha canviat la dinàmica: les persones dependents estan cobrant allò que necessitaven i l’economia valenciana és la que més puja respecte a l’estat espanyol. Tot això és molt positiu i es produeix a causa del govern del Botànic; ve gràcies al fet que hem tirat als lladres del govern, i es pot parlar de lladres perquè estan condemnats. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s