Discurs ple de constitució Corporació

Moltes gràcies, senyor alcalde.

Enhorabona i, en nom d’este grup polític, li desitge molta sort en la tasca de gestionar el nostre poble.

Enhorabona, també, a totes les companyes i els companys d’esta nova corporació que encetem hui.

Totes i tots tenim l’honor de representar una part de les veïnes i els veïns de Bellreguard i l’obligació d’ajudar a millorar les seues vides.

L’exercici de la política sovint necessita l’ús de la responsabilitat, de la valentia i de la paciència. El grup polític que hui tinc l’honor de representar ha sabut fer-ne ús i estar i assumir el lloc que li ha pertocat en la política municipal en cada moment.

Hui ens trobem davant d’una etapa nova, una etapa que encetem amb il·lusió i amb més responsabilitat.

Amb il·lusió perquè s’albira un futur apassionant i esperançador, de canvi, tant al nostre poble com al País Valencià. Un canvi des de la pluralitat, el diàleg i el consens. Un canvi històric que les valencianes i els valencians, les bellreguardines i els bellreguardins, van exigir el passat dia 24 de maig i que, des de llavors, ens han recordat dia rere dia, perquè volen i volem que la política els ajude a solucionar els problemes i no a crear-ne de nous.

Amb responsabilitat perquè assumim una entesa històrica també entre les organitzacions polítiques d’esquerra i valencianistes del nostre poble, ja que hem arribat a un acord per la governabilitat de Bellreguard. Un acord que posarà tota l’empenta de la seua acció política a garantir el benestar de les persones, de totes.

La societat, especialment la més jove (i des d’ací el nostre suport i reconeixement a aquelles i aquells bellreguardins obligats a exiliar-se per a garantir-se un futur), demana, exigix, que se la deixe prendre decisions diàriament i no tan sols en l’exercici del vot cada 4 anys.

I per a això treballem i treballarem el grup municipal de Compromís per Bellreguard, perquè el poble de Bellreguard ocupe el lloc que li pertoca, tant a la Safor com al País Valencià.

Un poble que torne a ser referent cultural, mediambiental i de les persones, orgullós del seu passat i valent per a encarar el futur.

Com diu la cançó: “que tinguem sort”.

Moltes gràcies a totes i tots.

Anuncis

Candidatura Compromís per Bellreguard

bellreguard-cartell

Un orgull i un honor encapçalar aquest grup de gent, per fer de Bellreguard un referent cultural, verd i de les persones.

Podeu trobar el nostre projecte de poble en: http://bellreguard.compromis.net/files/2015/05/un_projecte_de_poble.pdf

Molta il·lusió i més, de responsabilitat

nota de premsa

Àlex Ruiz: “Encapçale el projecte de Compromís per tornar a fer del meu poble un referent a la Safor”

El fotoperiodista ha acceptat el repte per “tornar a fer de Bellreguard un referent a la comarca”.

 

Àlex Ruiz ha presentat aquest matí públicament la seua candidatura a l’Alcaldia de Bellreguard per Compromís. El fotoperiodista ha acceptat el repte que li va proposar l’assemblea local, per “tornar a fer de Bellreguard un referent a la comarca”.

A Àlex Ruiz l’han acompanyat el portaveu local, Ivan Ferri i l’actual portaveu del grup municipal de Compromís a l’Ajuntament de Bellreguard, Alícia Boigues.

Boigues ha fet un repàs de la legislatura, que ha caracteritzat com a “intranscendent”. “Ha sigut una legislatura de paràlisi. Vam començar i acabarem sense resoldre qüestions com el canon de l’aigua, les reparcelacions, els problemes laborals del personal de l’Ajuntament, entre d’altres. Notem un buit pel que respecta a tindre un projecte de poble des d’un punt de vista social, cultural i mediambiental”.

El ja candidat per Compromís, Àlex Ruiz, ha explicat els motius pels quals ha acceptat encapçalar el projecte i els objectius que vol marcar junt a la gent del col·lectiu i tota la gent del municipi que s’hi vulga incorporar.

“Els qui em coneixen saben que m’he criat entre la ciutat dels Borja, el carrer Sant Roc de Bellreguard i el molí Miquel de Rafelcofer. Bellreguard és el meu poble, el de la meua família. És el poble dels meus arrels. Ací tinc els meus, la confraria de la Soledat a què estic vinculat des dels 13 anys i una part ben important del que ha fet possible que hui estiga ací”.

Ruiz ha agraït la confiança dipositada en ell “i la il·lusió de la gent de Bellreguard que m’ho ha demanat. Estos han sigut motius suficients perquè pegara un pas que per a mi també és molt important i il·lusionador. Als meus companys i companyes de Gandia, saben que continue treballant al seu costat, perquè sé de la importància de recuperar Gandia i confie en què ho assolirem”.

Per a Compromís per Bellreguard, “ara és hora de pegar passes valentes endavant. És hora que ens incorporem amb decisió nova gent i que ho fem obrint més encara el col·lectiu. El de Compromís ha de ser un projecte integrador i il·lusionador. Amb un projecte de municipi que aposte per ser un referent cultural i mediambiental, i que pose en primer plànol les persones. Per tot això, este és també el projecte de totes les persones que vulguen posar ordre i trellat en el municipi i des de l’Ajuntament, contribuir a fer poble des del carrer i des de les associacions. I per això mateix, volem que siga un projecte més ampli que aglutine molta més gent”.

Anem per feina: com votar(-me) a les #PrimàriesCompromís

tarja01alex

Per poder participar calia inscriure’s al cens abans del 21 de gener. Les votacions per internet tindran lloc els dies 28, 29 i 30 i presencialment el 31 de gener. Si esteu inscrits correctament rebreu un e-mail poc abans de les votacions amb un enllaç que servirà per obtindre el SMS al mòbil amb la clau per validar les votacions.

Les primàries se celebren per a les llistes tant a Corts Valencianes com a les llistes municipals. Com sabreu, em presente a la llista de l’Ajuntament de Gandia de la qual, després de les eleccions al maig, eixiran les futures regidores i regidors del canvi a Gandia. Per garantir la paritat hauràs d’ordenar segons les teues preferències un mínim de 5 noms de les candidatures (hi ha 9), i procurar la igualtat de gèneres (3 xiques i 2 xics o 2 xiques i 3 xics). La diferència de gèneres no pot superar mai més d’un vot entre dones i homes. És a dir que: si votes 6 el teu vot haurà de comptar amb 3 xiques i 3 xics, i si votes 7 (el màxim de candidatures que es poden ordenar), a 3 xiques i 4 xics.

A cada candidat i candidata li assignaràs un ordinal segons la teua preferència. La major puntuació correspon a l’ 1 i esta anirà minvant segons avance l’ordinal. (La fórmula matemàtica és 1/N on N és l’ordinal assignat).

Anem per feina: això vol dir que si poses Alexandre Ruiz Gadea en el lloc 1, m’estaràs donant suport amb 1 punt, però si em poses al lloc 2 només rebré 0,5, o si em poses al lloc 3 serà un 0,33 I així successivament…

Et recomane per tant que t’informes també de la resta de candidatures presentades per a Gandia. A més a més pots votar a l’única candidata o l’abstenció per a la capçalera de la llista: Lorena Milvaques.

La votació a Corts Valencianes és ben similar però ací el mínim de candidatures a ordenar serà de 7. I també votes a banda la capçalera (Enric Morera o abstenció) així com la candidatura a la Presidència de la Generalitat (Mònica Oltra o abstenció).

Als resultats de les votacions de les primàries es poden aplicar correctors per garantir tant la paritat d’homes i dones com la reserva de llocs, acordada per l’Assemblea local. Esta serà la llista definitiva que es presentarà davant la ciutadania a les eleccions del 24 de maig.

Dubtes? Contacta’m (alexandreruizgadea@gmail.com) i tractaré d’ajudar-te… Entre totes i tots canviarem la política i recuperarem Gandia. I recorda: #notinceslògan, tu tries 😉

*Informació elaborada gràcies a la COperació de perefuset.info, perquè #CanviarFaComboi

#AhoraEmpleo: retransmissió 2014

Ginés (31 anys, tècnic de so) ha tornat d’Alemanya després de dos mesos. Amb el que va estalviar amb un “minijob” (a l’estat espanyol també els hi ha però els anomenem com a contratos basura) a Madrid ha volgut testar alguna oportunitat laboral i millorar l’alemany que aprèn des de setembre de 2011 a l’EOI. Espere que arribem a temps perquè no haja d’anar-se’n. Ell i Lico han vingut a casa a conèixer Alexandra. Amb el gust que li ha agafat a la bicicleta Ginés està posant-se ‘fort’. D’alguna manera ha de cremar l’ansietat. Pobre, la Fanta que li hem pogut oferir crec que ja estava desbrafada, sap que no en tenim per a més i damunt ha sigut agraït.

Lico (realitzador) lliurava hui gràcies a la partida de pilota que va gravar a Genovés diumenge passat. Està content -l’han llogat d’ENG, cobra 900€ al mes, no li paguen les hores extres i ha d’anar fins València i tornar cada dia amb el vell cotxe que li ha prestat son pare-, la seua cara té un semblant feliç de “sentir-se útil” als 50 anys i després de tres d’atur. I encara que, entre gasolina i el menjador d’Ignasi i Violetta, pràcticament bescanvia el sou.

He quedat amb Marc (35 anys, redactor) esta vesprada, sembla que la seua advocada té notícies noves. El veig fotut últimament. Sembla vençut. Espere que sols siga pel cansament de la feinada que és la recollida d’olives. Els de CCOO han fet el ridícul amb la denúncia que li plantejaren. Volien emmarronir-lo per un article que contava veritats com a punys sobre aquella ‘negociació’ amb l’ajuntament. Com que no s’hi van atrevir a denunciar-nos a totes les companyes i companys que co-signarem el seu article, després van voler que el jutge demanara el canvi d’una paraula (!) en l’entrevista que ens va fer Gente. Ves per on, gràcies a això l’entrevista publicada dues voltes… En fi… Sempre hi serem, amic.

Hui és dimecres, segurament Salva (59 anys, presentador, els darrers anys de GTV operador de continuïtat) haurà dinat a Benipeixcar. Algun dia li preguntaré per eixe ‘ritual’. Vehement com ell sol però, encara que intente dissimular-ho, aquesta situació -tant la nostra com la d’ell- el fa patir molt. Cinquanta-nou anys i en l’atur no són -com hauria dit la Júlia– poca broma, encara que intente suavitzar el seu desassossec estudiant Dret en la UNED.

I al fil de Júlia (54 anys, redactora), si ací ens xuplem els dits amb el fred que està fent, a Cistella no vull ni pensar-ho. Com estarà Júlia? L’Empordà li ha donat una força espectacular. I això me n’alegra ja que aquesta vida no l’ha tractada com es mereix. Amb l’enorme feinada que té a Can Clotas encara té temps per escriure, de tant en tant, alguna cosa per algun mitjà del principat. Sempre m’ha semblat una periodista d’allò que se’n diu “de raça”. La qualitat dels seus programes per a Gandia TV ahí ha quedat.

Ferran (59 anys, productor) no es perd cap curs del Servef. Del que siga: agricultura ecològica (fa unes tomaques valencianes espectaculars), instal·lador…

Este migdia hem passat per la tenda d’Anna (44 anys, administrativa), però estava tancada. Deu estar encara fotuda de l’operació d’estómac. Esperem que li vaja molt bé. Ha sigut valenta de fer un préstec i arriscar-se amb una botiga de roba, amb la que cau. Casar-se amb Juanvi l’ha feta feliç. Estava radiant el dia de la boda.

I Ramon (54 anys, redactor), què en farà? Fa mesos que no sé res d’ell -la “motet” se li va trencar, i per vindre fins Gandia ho ha de fer amb l’autobús- i parlant d’açò i d’allò amb Lico este matí se m’ha oblidat preguntar-li. Deu estar, com cada dia, amunt i avall vora mar després de llegir el diari al Racó. La prestació se li va acabar fa més d’un any, no rep cap ajuda. És sui generis, però s’ha guanyat un futur millor després de tota una vida dedicada a la informació comarcal.

Juanlu (41 anys, càmera) fa ziga-zaga com a freelance, es dóna d’alta i baixa com a autònom depenent de la feina que li entra. Entre mitges té cura de la seua xiqueta de 4 anys. Com Paco (38 anys, càmera, realitzador, muntador…), qui hauria sigut un magnífic cronista per a qualsevol ciutat: no conec ningú que anote absolutament tot i amb tanta cura com ell 😉

Fa temps que no sé res d’Òscar (35 anys, redactor). La darrera vegada que ens vam creuar pel carrer em contava que anava “d’ací cap allà pegant tombs i sense un gallet”, però estava preparant un documental sobre l’Auir. Me n’alegra, això vol dir que no ha perdut el seu esperit crític ja que sempre ha fugit fins i tot de l’autocensura amb contundència i gran convenciment.

Lluïsa (47 anys, administrativa) ho té fotut perquè li paguen l’ajuda per la discapacitat que té a un ull. Damunt! El magatzem de taronja la té absorbida. No es queixa, almenys té feina una temporada i pot tirar endavant amb la seua filla.

Àngels (38 anys, càmera -de les millors-, editora…) i jo (40 anys, ajudant de postproducció i operador de continuïtat) lluitem des de fa tres mesos per fer-ho amb la nostra, amb Alexandra. Ens han concedit el subsidi ‘per càrregues familiars’: 426€! Amb això, el que guanya Àngels fent neteja i alguna extra que fem com a cambrers… de moment podem pagar la hipoteca. Alexandra no patirà, almenys llet no li’n faltarà, ja s’encarreguen els seus avis que siga així.

… i Gemma (redactora -periodista- ara mestra d’anglès), i Sergi (càmera), i Sònia (redactora, ara en l’equip de Las Mañanas de Cuatro), i Carlos (càmera), i Martí (editor), i Anna (redactora), i Andrés (càmera), i Marta (administrativa), i Jose (redactor), i Joana (administrativa)… Toni (muntador) i Juper (redactor) van tindre més sort ja que, afortunadament, van trobar feina de seguida a Tele 7.

Tres anys i sis mesos en un bucle vital promogut pel #AhoraEmpleo, esperant la justícia que marque el TC per posar Off a uns acomiadaments il·legals i re-sintonitzar les nostres vides.

*Publicat en Gente de la Safor (2/01/2015)