En estes pàgines hi ha espai per a reflexionar, per a la crítica i per a riure’ns un poc del que ens passa a les pixavines i pixavins. La Delicà mostra el seu interés pel que passa als carrers de Gandia i als seus ciutadans. Per això, en el moment d’establir un llistat de temes per a donar forma al llibret de la falla un dels que ben prompte aparegueren va ser el cas de Gandia TV i el estrepitós tancament per part de l’executiu local. A més, per enredar més la madeixa el panorama mediàtic a la ciutat ha patit un sacsó que ha remogut els seus ciments.
Hem entrevistat a dos membres del Col·lectiu Gandia TV Sí, format per treballadores i treballadors acomiadats quan es tancà la televisió pública, amb la intenció de conèixer què sentiren i com estan vivint este procés -fins i tot judicial- . L’entrevista es va realitzar el passat més de març, i participaren Marc Gomar i Àlex Ruiz, qui deixen clara la seua postura front al tancament de la televisió i de quina manera s’han configurat els mitjans després d’este fet. Un Col·lectiu que ha seguit lluitant pels seus llocs de treball i per defendre un mitjà públic, el que els va fer guanyadors del Premi Llibertat d’Expressió de la Unió de Periodistes de Valencians en l’any 2012.

Per David Pérez

Com explicarien què era Gandia TV i la seua importància de manera breu?
Marc Gomar: Un servei públic que informava i donava veu als ciutadans de la Safor. En ella tenien cabuda des dels clubs esportius a la Setmana Santa, dels creadors locals als que ens visitaven. I participativa: el col·lectiu de mestres, per exemple, va arribar a tenir el seu propi programa.
Àlex Ruiz: I un altre no menys important: un element cohesionador de la comarca. I tots dos elements, servei públic i comarca, el PP ens ha deixat ben clar que no els importen gens.
Per què es tanca Gandia TV?
MG: Per interessos econòmics.
ÀR: Per interessos polítics.
Què se’ls comunica als treballadors i treballadores en un primer moment?
MG: Abans del tancament, alguns regidors del PP i el mateix alcalde ens asseguren que retallarien costos, però estaríem millor. El dia que la tanquen, que la tornarien a obrir quan es creara un consorci amb Oliva i Tavernes de la Valldigna que legalitzaria una emissió suposadament il·legal perquè, a excepció de Levante TV, la resta d’empreses concessionàries de les llicències de TDT al País Valencià incompleixen els percentatges mínims de producció pròpia i ús del valencià. Gandia TV complia eixes dos obligacions.
ÀR: El dia del tancament: ‘aquesta vesprada no cal que torneu’.
Amb el pas del temps s’ha desmuntat aquella versió?
MG: No ha hagut el mínim interés per part de l’Ajuntament de Gandia en crear el consorci.
ÀR: No era una versió, era una excusa.
En quin punt està el procés judicial pels acomiadaments?
MG: Suspés a l’espera dels recursos presentats contra la sentència favorable a Àlex, però millor que ho explique ell.
ÀR: La sentència dicta que jo sóc treballador de l’empresa pública municipal Iniciatives de Comunicació de Gandia, i condemna solidàriament tant a RMC com a Iniciatives a indemnitzar-me o readmetre’m. RMC va optar per la indemnització, Iniciatives (l’Ajuntament) per recórrer la sentència. En això estem hores d’ara, esperant que el Tribunal Superior de Justícia es pronuncie.
Què podria suposar el cas d’Àlex Ruiz en tot el procés?
MG: L’anul·lació de l’ERO, és a dir, que ens haurien de tornar a acomiadar.
ÀR: L’ERO actual sols ha estat presentat per RMC. En la meua sentència el jutge diu que tant jo com la resta de treballadors treballàvem per a l’empresa municipal, per tant a l’ERO falta una empresa, com a mínim.
Era car el model de televisió pública de Gandia TV?
MG: A cada ciutadà de Gandia, que eren els que la pagaven, li costava menys d’un euro al mes.
ÀR: Si comparem amb el que l’Ajuntament s’ha gastat amb les televisions privades era no sols barata, sinó que a més donava feina a 30 persones, més els treballadors que se necessitaven puntualment.
Podia ser més barata?
MG: Tant com haguera volgut el govern.
ÀR: O tan cara com Canal 9. Com se sol dir: “quan més sucre, més dolç”. Tot depén, en el cas dels mitjans públics, de la voluntat política.
Des del col·lectiu Gandia TV sí se’ls fa algun retret als anteriors responsables polítics?
MG: Jo cap. No vaig tindre més problemes per a exercir la professió que a Levante-EMV o El Mundo TV. Com allà hi havia uns superiors als que, de tant en tant, havies de convèncer sobre què era o no rellevant i noticiable.
ÀR: Jo, textualment allò que ja vaig dir en el discurs d’agraïment quan vam recollir el premi Llibertat d’Expressió de la Unió de Periodistes Valencians, més que un retret, una reflexió: els treballadors i les treballadores dels mitjans, encara que siguen públics, no som instruments al servei dels partits polítics governants, sinó que som professionals al servei de la ciutadania, però, sobretot, persones.
Es cometeren errors?
MG: Sí, però em quede amb els encerts.
ÀR: Òbviament, com en tot. És consubstancial a la condició humana.
A canvi de què s’han subvencionat les televisions privades, una vegada tancada Gandia TV?
MG: Ens ho haurien d’explicar el govern i el grup beneficiari. Sobre el paper, per a fer el que ja es feia a GandiaTV, però per més diners i en castellà.
De quants diners parlem?
MG: Mig milió d’euros a l’any, IVA a banda, a cadascuna.

Quin és el panorama audiovisual actualment a Gandia?
MG: De monopoli. Les dues televisions privades estan actualment tutelades pel mateix grup.
ÀR: Com el panorama general que estem vivint: trist.
Penseu que hi ha interés en constituir el consorci comarcal?
MG: Cap.
ÀR: Per part del PP i d’Arturo Torró cap. Ja ens ha demostrat, com deia al principi, que ni li interesa allò públic ni molt menys la comarca, i fins i tot m’atreviria a dir que ni la ciutadania.
Qui ix beneficiat de tota esta situació?
MG: Clarament, la televisió privada perquè tampoc té cap sentit parlar d’ella en plural. És una televisió privada amb dos canals.
ÀR: És una altra de les incògnites de totes les que ja ens ha plantejat el govern municipal.
Què hi ha darrere de la compra de tele 7, baix el seu punt de vista?
MG: És molt sucós adquirir una televisió quan duu aparellada una sucosa subvenció. A més d’aconseguir el monopoli informatiu i publicitari.
ÀR: Algun dia ho sabrem, no sols el què també qui.
És molt democràtic que no se sàpiga de manera clara qui era el propietari de tele 7?
MG: No és tant una qüestió de democràcia, perquè parlem d’una empresa privada, com de transparència.
ÀR: Alguna cosa amagarien, pense.
Tele 7 ha tingut algun altre sentit que no fos el polític?
MG: No. D’una altra manera no hagueren tingut cabuda determinats personatges. Ni anuncis clarament electorals com el de la misteriosa Asociación Parados de Gandia que no s’ha tornat a manifestar, malgrat que, des de les eleccions, l’atur ha crescut en 1.500 persones.
ÀR: Rendible, parlant en termes econòmics, sembla que no ha sigut, sinó no s’entendria tant de moviment.
Com valoren les últimes declaracions d’Arturo Torró sobre Gandia TV?
MG: Pròpies d’ell. El més graciós és que, dos anys després, ell té programa de televisió i nosaltres no.
Els membres de Gandia TV sí, estan vetats a la comarca per a treballar? Per qui?
MG: Sí. Per desgràcia, vam haver de ser els primers en alçar la veu contra un govern acabat d’escollir amb majoria absoluta i això es paga. Els mitjans locals necessiten de la publicitat institucional per a tirar endavant i eviten contractar professionals incòmodes per al govern. No vull dir que els que treballen siguen còmodes; la majoria pateix pressions per a informar.
ÀR: Ens ho han dit claret: “sois tontos y os estáis cerrando puertas”, o “ningú dels qui esteu rere la pancarta aneu a treballar ací”. No cal ser massa intel·ligent per entendre-ho.

*Entrevista publicada en el llibret de la Falla La Delicà 2013