Vídeo

“Valencians, tot l’any”

Perquè de la desfeta s’ix amb més força, perquè no exercim de valencians sols un dia a l’any, perquè som valencians sense complexos: cada dia fent camí!

Anuncis

LAS 59 PATATAS

La semana pasada se cumplía el 72 aniversario de la muerte de los tres primeros saforenses ejecutados en los campos de exterminio nazis: Fernando Seguí García (Bellreguard), José Camarena Estrugo (Xeraco) y Vicente García Grimalt (Potries).

Imatge

José Aunión, liberado el 5 de mayo de 1945

“Entonces comenzaron a llover golpes de pico en mi espalda, en las ancas; era para gritar de dolor, pero yo apretaba los labios para no darle el placer con mi sufrimiento. 40 golpes después, me había perforado la espalda […] me levanté entre la sangre, formé en la columna y, a pesar del dolor, volví al trabajo de la cantera”. Con estas palabras recordaba José Aunión, natural de Oliva, uno de los episodios más crueles de su paso por Mauthausen. Él y otros 17 saforenses sufrieron las barbaridades de los campos de exterminio nazis, donde llegaron por haber participado en la Guerra Civil española apoyando la legitimidad y legalidad republicanas.

El 72 aniversario de la ejecución de los tres primeros habitantes de la Safor presos en los campos de exterminio nazis (en Mauthausen, Dachau y Gusen, que era un anexo del primero) coincide con la polémica marcada por los símbolos. En las últimas semanas han sido varios los jóvenes de las Nuevas Generaciones del PP los que se han dejado ver junto a símbolos franquistas o nazis. Pero no se trata de un hecho aislado. Muchos jóvenes alientan movimientos ultraderechistas recuperando banderas, saludos y símbolos que ni el paso del tiempo han hecho desaparecer. Jóvenes que, en ningún caso, han vivido de forma directa la crudeza de una época de represión, dictadura y nula libertad de opinión. ¿Qué empuja a estos jóvenes a apoyar movimientos intolerantes que nunca conocieron? ¿Qué no ha funcionado con la memoria histórica para que una población tan joven simpatice con estos movimientos?

Testimonios de supervivientes de los campos de exterminio nazis hacen más increible entender hoy, más de siete décadas después, que aquellas atrocidades del pasado cuenten con guiños de jóvenes dirigentes políticos. Aunión recordaba que el “kapo” que le apalizó decidió “perdonarle” otros 19 golpes en su espalda, tras los 40 que había recibido. En total, su sumaria “sentencia” era de 59 golpes, uno por cada una de las patatas que había robado de la cocina. Y es que para los militares alemanes, una patata valía más que una vida humana.

El hambre era uno de los mayores sufrimientos por el que pasaba la población represaliada en los campos de concentración. Los nazis sólo les proporcionaban una comida por día, más que insuficiente si se tiene en cuenta que, además, no era más que una especie de sopa líquida. Fue el hambre el que le empujó a robar de la cocina las 59 patatas para repartirlas entre sus compañeros. La cosa terminó en un severo castigo que le dejó una huella para el resto de su vida.

Las experiencias de Aunión en Mauthausen las recuerda hoy en día su hija, Anita, quien asegura que era muy poco lo que su padre le contaba de los campos nazis. “Sus pesadillas por las noches durante toda su vida eran, sin duda, las memorias que no podía transmitir”. En total, 10 de los 18 saforenses de los que se tiene acreditado su paso por campos de exterminio (según una investigación realizada por la Asociación Amical de Mauthausen, que representa a los cerca de 7.000 republicanos españoles deportados a los campos nazis), murieron ninguneados y maltratados simplemente por pensar diferente y defender sus ideas. Su dolor y el de sus familias es lo que ha perdurado con el paso del tiempo.

Un dolor y un sufrimiento que se revive con más crudeza cuando, hoy en día, se frivoliza aquella etapa con símbolos, con gestos, con palabras que rememoran un pasado triste que algunos se empeñan en mantener vivo. Algo ha fallado en el sistema democrático cuando ciudadanos que no vivieron en sus carnes el dolor y la tragedia, fantasean con participar en una reedición de los episodios más negros de la historia española y europea.

Además de los tres citados, también murieron en los campos nazis Francisco Vicente Escrivà Morant (Beniopa), Ricardo Pellicer Beneyto (Oliva), Enrique Calabuig Buigues (Gandia), Jaime Ferrer Segura (Gandia), Francisco Prefasi Alberola (Gandia), José Ferrer (Gandia), José Queralt Pascual (Villalonga).

Junto a José Aunión pudieron resistir hasta la liberación los también saforenses Antonio Pons Frasquet (Rafelcofer), Vicente Cots Ortolà (Oliva), Juan Molas (Villalonga), Valentín García Rodrigo (Grau de Gandia), Francisco Mateu Sanchis (Tavernes de la Valldigna), José Llopis Llinares (Benirredrà) y Luís Vercher Bosch (Tavernes de la Valldigna). A todos ellos queremos rendir nuestro homenaje.

*Publicat, juntament amb Borja Micó, al diari Levante – EMV (edició de la Safor), el diumenge 8 de setembre de 2013.

Rus, Torró… i Morote

Hui, 4 de juny de 2013, 23 mesos després que Arturo Torró, alcalde de Gandia, ordenara tallar el senyal de Gandia Televisió, m’abelleix reproduir aquesta contestació a l’article de Juan Morote “Rus y Torró”, publicat en el diari ABC el 8 de juliol de 2011, que també reproduisc tot seguit. Una contestació que vaig lliurar al senyor Morote per correu electrònic el 10 de febrer de 2012 i a la qual encara no he rebut contestació, encara que malauradament la cosa no ha canviat massa.

Desitjaria encapçalar aquest correu amb un formal “benvolgut”, però m’evitaré la hipocresia i em limitaré a Juan:
no em coneixes, però sóc un d’eixos “despechados trabajadores”, “rojiprogre” i “sempiterno apacentado en el presupuesto público” treballador de Gandia Televisió als qui feies referència, sense conéixer-nos, en el teu article Rus y Torró, publicat al diari ABC el 8 de juliol de 2011, en què donaves la teua “muy sentida enhorabuena” a Arturo Torró pel tancament de la televisió pública municipal després d’haver arribat a l’alcaldia de la ciutat amb la promesa “Ahora Empleo”. Huit mesos després i 1.000 aturats més (en total 9.868 persones aturades a dia de hui a Gandia, xifra tristament històrica) aquesta promesa ha resultat ser un engany que les 30 persones que treballàvem a Gandia TV ja vam patir el 4 de juliol de 2011 quan l’alcalde ordenà tallar el senyal de la televisió municipal. Tancament el qual no es contemplava entre les promeses electorals de Torró com afirmaves al teu article (demana’ls un programa per comprova-ho).
Et preguntaràs a què ve remoure el teu article 7 mesos després d’alegrar-te, com a professor de Dret de la Informació que ets o vas ser, del tancament d’una televisió. Doncs bé, primer que tot ve perquè ha passat el temps suficient per haver mastegat els adjectius qualificatius valoratius (deixe-m’ho ahí) que ens vas dedicar i contestar-te assossegadament, amb la fel estabilitzada als nivells saludables, perquè crec fermament en la llibertat d’expressió. Però sobretot ve per fer-te sabedor del contracte subscrit dies enrere entre l’ajuntament de Gandia i dos televisions privades (eixes d’un “grupo de empresarios que se juegan su patrimonio en el envite”, que anomenaves en el teu article perquè una d’elles començava a emetre el mateix dia del tancament de Gandia Televisió), per cert televisions vinculades amb els dos polítics als qui dediques les teues lloances.
I arran d’aquest contracte m’ha vingut a la memòria les paraules amb les quals tancaves el teu escrit: “a la gente no le interesa quién ofrezca el servicio -podem arribar a estar d’acord-; le afecta, en el mejor de los casos, que se dé; lo que sí le importa -a la gent- es que al menos no le cueste.”
Doncs bé, perquè estigues informat i perquè -si ets coherent- ho denuncies amb la mateixa vehemència com a en “Rus y Torró”, t’adjunte l’esmentat contracte on podràs comprovar que ara a “la gente” el servei que prestava Gandia Televisió -i no tot- li costarà 3,5 milions d’euros en 3 anys -prorrogables-, la qual cosa suposa un milió d’euros més i 30 llocs de treball destruïts, del que costava la televisió pública: entre 825.000 i 875.000 euros a l’any, ho pots comprovar en els pressupostos de la ciutat.
Una assignació pressupostària, la de Gandia TV, aprovada anualment pel plenari municipal, que l’actual govern municipal va camuflar interessadament entre els 1,7 milions d’euros de la despesa total de l’empresa pública Iniciatives de Comunicació -en la qual estava adscrita Gandia Televisió i que duia altres activitats a banda de la televisiva- per confondre la ciutadania i justificar el tancament.
Això és tot, atentament:
Alexandre Ruiz Gadea 
Treballador de Gandia Televisió
*Publicada al blog del Col·lectiu GandiaTVsí
RUS Y TORRÓ
JUAN MOROTE
Tanto Alfonso Rus como Arturo Torró han venido ocupando las portadas de la caterva mediática progre, porque han decidido poner coto al despilfarro de dinero público. Rus viene ya demostrando en los años que es president de la Diputació de Valencia, que se puede hacer mucho más con menos. De hecho, la línea que ha marcado para los próximos presupuestos es claramente continuista del ahorro en el ente provincial. Por su parte, Arturo Torró ha hecho en Gandía lo que debería hacer el PP en la Comunitat Valenciana, dejar de permitir que una televisión pública que no aporta nada, absolutamente nada ni a la información, ni a la formación de los valencianos nos cueste un montón de dinero a los, cada vez menos, contribuyentes. Torró ha cumplido una de sus promesas electorales y ha cerrado Gandía Televisió: la verdad es que es para darle una muy sentida enhorabuena. Simultáneamente un grupo de empresarios, que se juegan su patrimonio en el envite, acaban de retomar las emisiones de información local en la Safor. Esto ha provocado el lamento unánime de los sempiternos apacentados en el presupuesto público. Los despechados trabajadores de la extelevisión pública han convocado una gran manifestación para protestar contra el alcalde de Gandía por haber cometido el imperdonable oprobio de clausurar una de las sanguijuelas de las finanzas públicas. A la convocatoria han acudido: los autodenominados indignados, asociaciones vecinales, los del PSPV, el Bloc, els Verds, y no sé cuántos colectivos más. Según los convocantes, acudieron más de doscientas personas. Es decir, casi había más entidades convocantes que asistentes reales a la manifestación. A ver cuándo se enteran estos «rojiprogres» que a la gente no le interesa quién ofrezca el servicio; le afecta, en el mejor de los casos, que se dé; lo que sí le importa es que al menos no le cueste.
Diari ABC, 8/07/2011

Entrevista Gandia Televisió

llibret-1En estes pàgines hi ha espai per a reflexionar, per a la crítica i per a riure’ns un poc del que ens passa a les pixavines i pixavins. La Delicà mostra el seu interés pel que passa als carrers de Gandia i als seus ciutadans. Per això, en el moment d’establir un llistat de temes per a donar forma al llibret de la falla un dels que ben prompte aparegueren va ser el cas de Gandia TV i el estrepitós tancament per part de l’executiu local. A més, per enredar més la madeixa el panorama mediàtic a la ciutat ha patit un sacsó que ha remogut els seus ciments.
Hem entrevistat a dos membres del Col·lectiu Gandia TV Sí, format per treballadores i treballadors acomiadats quan es tancà la televisió pública, amb la intenció de conèixer què sentiren i com estan vivint este procés -fins i tot judicial- . L’entrevista es va realitzar el passat més de març, i participaren Marc Gomar i Àlex Ruiz, qui deixen clara la seua postura front al tancament de la televisió i de quina manera s’han configurat els mitjans després d’este fet. Un Col·lectiu que ha seguit lluitant pels seus llocs de treball i per defendre un mitjà públic, el que els va fer guanyadors del Premi Llibertat d’Expressió de la Unió de Periodistes de Valencians en l’any 2012.

Per David Pérez

llibret-28Com explicarien què era Gandia TV i la seua importància de manera breu?
Marc Gomar: Un servei públic que informava i donava veu als ciutadans de la Safor. En ella tenien cabuda des dels clubs esportius a la Setmana Santa, dels creadors locals als que ens visitaven. I participativa: el col·lectiu de mestres, per exemple, va arribar a tenir el seu propi programa.
Àlex Ruiz: I un altre no menys important: un element cohesionador de la comarca. I tots dos elements, servei públic i comarca, el PP ens ha deixat ben clar que no els importen gens.
Per què es tanca Gandia TV?
MG: Per interessos econòmics.
ÀR: Per interessos polítics.
Què se’ls comunica als treballadors i treballadores en un primer moment?
MG: Abans del tancament, alguns regidors del PP i el mateix alcalde ens asseguren que retallarien costos, però estaríem millor. El dia que la tanquen, que la tornarien a obrir quan es creara un consorci amb Oliva i Tavernes de la Valldigna que legalitzaria una emissió suposadament il·legal perquè, a excepció de Levante TV, la resta d’empreses concessionàries de les llicències de TDT al País Valencià incompleixen els percentatges mínims de producció pròpia i ús del valencià. Gandia TV complia eixes dos obligacions.
ÀR: El dia del tancament: ‘aquesta vesprada no cal que torneu’.
Amb el pas del temps s’ha desmuntat aquella versió?
MG: No ha hagut el mínim interés per part de l’Ajuntament de Gandia en crear el consorci.
ÀR: No era una versió, era una excusa.
En quin punt està el procés judicial pels acomiadaments?
MG: Suspés a l’espera dels recursos presentats contra la sentència favorable a Àlex, però millor que ho explique ell.
ÀR: La sentència dicta que jo sóc treballador de l’empresa pública municipal Iniciatives de Comunicació de Gandia, i condemna solidàriament tant a RMC com a Iniciatives a indemnitzar-me o readmetre’m. RMC va optar per la indemnització, Iniciatives (l’Ajuntament) per recórrer la sentència. En això estem hores d’ara, esperant que el Tribunal Superior de Justícia es pronuncie.
Què podria suposar el cas d’Àlex Ruiz en tot el procés?
MG: L’anul·lació de l’ERO, és a dir, que ens haurien de tornar a acomiadar.
ÀR: L’ERO actual sols ha estat presentat per RMC. En la meua sentència el jutge diu que tant jo com la resta de treballadors treballàvem per a l’empresa municipal, per tant a l’ERO falta una empresa, com a mínim.
llibret-29Era car el model de televisió pública de Gandia TV?
MG: A cada ciutadà de Gandia, que eren els que la pagaven, li costava menys d’un euro al mes.
ÀR: Si comparem amb el que l’Ajuntament s’ha gastat amb les televisions privades era no sols barata, sinó que a més donava feina a 30 persones, més els treballadors que se necessitaven puntualment.
Podia ser més barata?
MG: Tant com haguera volgut el govern.
ÀR: O tan cara com Canal 9. Com se sol dir: “quan més sucre, més dolç”. Tot depén, en el cas dels mitjans públics, de la voluntat política.
Des del col·lectiu Gandia TV sí se’ls fa algun retret als anteriors responsables polítics?
MG: Jo cap. No vaig tindre més problemes per a exercir la professió que a Levante-EMV o El Mundo TV. Com allà hi havia uns superiors als que, de tant en tant, havies de convèncer sobre què era o no rellevant i noticiable.
ÀR: Jo, textualment allò que ja vaig dir en el discurs d’agraïment quan vam recollir el premi Llibertat d’Expressió de la Unió de Periodistes Valencians, més que un retret, una reflexió: els treballadors i les treballadores dels mitjans, encara que siguen públics, no som instruments al servei dels partits polítics governants, sinó que som professionals al servei de la ciutadania, però, sobretot, persones.
Es cometeren errors?
MG: Sí, però em quede amb els encerts.
ÀR: Òbviament, com en tot. És consubstancial a la condició humana.
A canvi de què s’han subvencionat les televisions privades, una vegada tancada Gandia TV?
MG: Ens ho haurien d’explicar el govern i el grup beneficiari. Sobre el paper, per a fer el que ja es feia a GandiaTV, però per més diners i en castellà.
De quants diners parlem?
MG: Mig milió d’euros a l’any, IVA a banda, a cadascuna.

llibret-30Quin és el panorama audiovisual actualment a Gandia?
MG: De monopoli. Les dues televisions privades estan actualment tutelades pel mateix grup.
ÀR: Com el panorama general que estem vivint: trist.
Penseu que hi ha interés en constituir el consorci comarcal?
MG: Cap.
ÀR: Per part del PP i d’Arturo Torró cap. Ja ens ha demostrat, com deia al principi, que ni li interesa allò públic ni molt menys la comarca, i fins i tot m’atreviria a dir que ni la ciutadania.
Qui ix beneficiat de tota esta situació?
MG: Clarament, la televisió privada perquè tampoc té cap sentit parlar d’ella en plural. És una televisió privada amb dos canals.
ÀR: És una altra de les incògnites de totes les que ja ens ha plantejat el govern municipal.
Què hi ha darrere de la compra de tele 7, baix el seu punt de vista?
MG: És molt sucós adquirir una televisió quan duu aparellada una sucosa subvenció. A més d’aconseguir el monopoli informatiu i publicitari.
ÀR: Algun dia ho sabrem, no sols el què també qui.
És molt democràtic que no se sàpiga de manera clara qui era el propietari de tele 7?
MG: No és tant una qüestió de democràcia, perquè parlem d’una empresa privada, com de transparència.
ÀR: Alguna cosa amagarien, pense.
Tele 7 ha tingut algun altre sentit que no fos el polític?
MG: No. D’una altra manera no hagueren tingut cabuda determinats personatges. Ni anuncis clarament electorals com el de la misteriosa Asociación Parados de Gandia que no s’ha tornat a manifestar, malgrat que, des de les eleccions, l’atur ha crescut en 1.500 persones.
ÀR: Rendible, parlant en termes econòmics, sembla que no ha sigut, sinó no s’entendria tant de moviment.
Com valoren les últimes declaracions d’Arturo Torró sobre Gandia TV?
MG: Pròpies d’ell. El més graciós és que, dos anys després, ell té programa de televisió i nosaltres no.
Els membres de Gandia TV sí, estan vetats a la comarca per a treballar? Per qui?
MG: Sí. Per desgràcia, vam haver de ser els primers en alçar la veu contra un govern acabat d’escollir amb majoria absoluta i això es paga. Els mitjans locals necessiten de la publicitat institucional per a tirar endavant i eviten contractar professionals incòmodes per al govern. No vull dir que els que treballen siguen còmodes; la majoria pateix pressions per a informar.
ÀR: Ens ho han dit claret: “sois tontos y os estáis cerrando puertas”, o “ningú dels qui esteu rere la pancarta aneu a treballar ací”. No cal ser massa intel·ligent per entendre-ho.

*Entrevista publicada en el llibret de la Falla La Delicà 2013